31 març 2011
Notícies

Madrid: Mor la pintora Amalia Avia

bonart
Després d’una llarga malaltia, ha mort a Madrid la pintora Amalia Avia, un dels referents de la pintura realista espanyola de les últimes dècades. Nascuda a Santa Cruz de la Zarza (Toledo) va desenvolupar bona part de la seva trajectòria artística a Madrid, els carrers han estat tema de referència en molts dels seus quadres. Serà enterrada al Cementiri Civil de Madrid, on reposen les restes del seu marit, el també artista, Lucio Muñoz.
Amalia Avia. Neix el 1930 a Santa Cruz de la Zarza, província de Toledo. Viu entre Madrid i el poble una infància marcada per la guerra i la postguerra. La seva carrera com a pintora comença en els anys 50 en l’estudi d’Eduardo Penya a Madrid. En aquests anys comença a conèixer a molts dels seus amics i posteriors companys de generació: Esperança Parada, Antonio López, Julio López Hernández i sobretot, Lucio Muñoz, amb qui es casa el 1960. La seva primera exposició té lloc el 1959 a la Galeria Fernando Fe de Madrid. A partir de l’any 1964 pertany a les llegendàries galeries Joana Mordó i Biosca. Des de 1993 la Galeria Juan Gris es converteix en la seu fonamental de les seves exposicions a la capital. Participa en nombroses exposicions al voltant del realisme espanyol per tot el món, i en concret sobre el grup de realistes de Madrid: Antonio López, Julio López Hernández, María Moreno, Isabel Quintanilla, Francisco López Hernández … El 1992 s’organitza una gran exposició a la Casa de les joies de Madrid que, amb el títol “Una altra Realitat: companys a Madrid”, recull obra d’aquesta generació d’artistes que sorgeix al voltant de l’Escola de Belles Arts de San Fernando, en què també estan representats pintors abstractes com Lucio Muñoz, Joaquín Ram o Enrique Gran. La gran exposició antològica de l’obra la realitza el 1997 l’Ajuntament de Madrid al Centre Cultural de la Vila. En ella se li concedeix la Medalla del Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Madrid. El 2004 publica les seves memòries, “De portes endins”, aplaudides per la naturalitat de la seva escriptura i pel relat d’una vida plena de contrastos, amb una infància i primera joventut marcades per la tragèdia de la guerra, i una segona etapa de la seva vida lluminosa i feliç en l’entorn del món de l’art. La seva pintura realista, mai hiperrealista, afronta temes preferentment urbans, sobretot de Madrid, ciutat des de sempre adorada per l’artista. Són carrers, façanes, comerços, garatges: llocs en general desgastats pel temps, de vegades vells i escrostonats, on la pintora posa la seva particular mirada. Sense molta presència del color, Amalia Avia fa la crònica en gris d’una ciutat que s’està perdent, racons que tots veiem però en els que potser no ens fixem. De la seva pintura, inicialment més social, han anat progressivament desapareixent les figures humanes. També, en algunes èpoques, han estat freqüents els interiors. Camilo José Cela l’anomena la pintora de les absències, l’amarga cronista de “per aquí va passar la vida”, i Francisco Nieva parla d’una malenconia barojiana referint-se a la seva pintura. Sobre la seva obra han escrit, entre molts altres, Camilo José Cela, Francisco Umbral, Francisco Nieva, Juan Manuel Bonet o Francisco Calvo Serraller.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies