Lluís Vilà: in eternum eat art

Va construir una realitat artística a través del menjar, de la problemàtica que tenia amb el menjar, de l'àurea que li produïa la sacralització d'alguns aliments en el ritus religosos. La menja, els pans, la descomposició d'aquesta eren els leit motive destacats de l'univers de Lluís Vilà. Va néixer a Banyoles el 1952 i ha mort un dimarts al vespre del dia 30 d'abril. Una nit durant la qual vaig rebre el que seria el seu darrer missatge, i on surrealísticament cantava a l'alegria d'inaugurar el dia 30 d'abril el nou espai d'art contemporani de Banyoles, format per dos espais, i que durant més de vuit mesos havíem dissenyat, redactant colça a colça les seves línies programàtiques. Un treball que tenia la complicitat d'amics i col·laboradors com Josep Cortada -que estava implicat en un projecte d'art social amb el centre-, Miquel Aguirre -que estava produint una vídeo-, Quim Fernández -cap de difusió-, Lluís Pau -dissenyador del showroom d'El Puntal de les Arts-, Karen Rasmusen -secretària i coordinadora-, Eudald Camps -crític d'art i col·laborador del llibre que es volia publicar El congreso del mundo- i Joan de la Parra -fotògraf i amic personal de l'artista. Recentment, havia participat en un projecte d'Scalextric, impulsat per bonart cultural, en la qual va tunejar un cotxe en miniatura que s'exposarà a l'exposició internacional de Shangai. Pel que fa a la seva trajectòria va participar en els col·lectius artístics Tint-1 i Tint-2 de Banyoles, havia participat a fires d'art de primer nivell arreu, com Arco o Basilea, havia exposat a la Fundació Miró, a la Fundació Espais, al pavelló de l'expo de Sevilla, al centre Pompidou, entre altres. És un pèrdua rellevant pel mapa artístic català i, a nivell personal, és la pèrdua d'un amic artista que estimava l'art i no el va banalitzar a cap preu, tot i els entrebancs importants que durant la seva vida va haver de superar. ricard planas camps director de la revista bonart