10 octubre 2017
Exposicions Barcelona

“L’infern segons Rodin” a la Fundació Mapfre

bonart

La Fundació Mapfre presenta a la Casa Garriga Nogués de Barcelona, de l’11 d’octubre al 21 de gener del 2018, L’infern segons Rodin.
L’exposició convida el públic a reviure la creació d’una icona de la història de l’art: La porta de l’Infern, que va tenir una important influència en l’evolució de l’escultura i les arts del segle XX. Més de 150 obres —entre les quals 30 dibuixos poques vegades presentats al públic i nombroses escultures restaurades per a l’exposició— submergiran els visitants en la història fascinant d’aquesta obra mestra en què Rodin va recrear una visió espectacular dels inferns, febril i plena de turments.
La porta de l’Infern és l’obra central de Rodin que recorre la seva carrera del principi a la fi. El 1880, quan encara era un artista poc conegut, l’Estat francès li va encarregar una porta per al museu d’arts decoratives. Durant prop de deu anys es va lliurar a aquesta tasca apassionadament, inspirant-se primer en la Divina Comèdia de Dant i després cada vegada més en Les flors del mal de Charles Baudelaire. Treballant tant la dimensió arquitectònica de la Porta (baixos relleus, pilastres, elements decoratius) com els personatges que en farceixen la superfície, Rodin va crear formes inèdites per expressar les passions humanes.
Els nombrosos grups de figures de damnats que Rodin va dibuixar, modelar i ajuntar constitueixen un autèntic repertori de formes que l’artista va reutilitzar fins al final de la seva carrera, amb una inventiva sempre renovada. Moltes de les seves obres més cèlebres provenen d’aquesta embranzida que va propulsar Rodin al capdavant de l’escena artística, començant per El pensador, El bes, Ugolino, la Danaide o les Ombres. La lectura de La porta de l’Infern porta llum a tota l’obra de Rodin.
Hi trobem una condensació de les seves diferents recerques estilístiques, i un punt de partida per a un gran nombre de variants fetes amb les seves tècniques predilectes: la fragmentació, l’acoblament, l’ampliació, la reducció, la repetició, etc. Rodin, completament fascinat pel cos, sia dolorós, violent o eròtic, va dibuixar, modelar i retreballar constantment creacions seves anteriors per tal de copsar i expressar els diferents estats de l’ànima. Gràcies a la presentació excepcional d’un gran nombre de dibuixos de l’artista, sovint amb anotacions seves, l’espectador podrà observar aquesta cerca de la composició i del moviment.

A la imatge, detall de El pensador sobre element de capitell, 1881-1888.  Guix untat de desemmotllant (cap al 1922-1925). Musée Rodin, París.

Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies