23 febrer 2014
Opinió Sant Cugat del Vallès

L’Esclat Creatiu a la Floresta: Generació d’Or

david a. roach

La recent exposició a Sant Cugat, L’Esclat Creatiu és un reconeixement des de fa molt temps de la immensa importància cultural del que he cridat la Generació Daurada d’Espanya d’artistes i il·lustradors. Com a artista, escriptor i crític d’art que he estat investigant els moviments i creadors en les diverses formes d’art popular des de fa molts anys i m’he adonat que l’impacte d’aquest particular grup de creadors, molts d’ells de Barcelona, ??no té precedents en qualsevol lloc al món. Crec que un dels aspectes més fascinants d’aquesta història és com el treball d’aquests artistes va tenir un impacte en l’àmbit internacional, gairebé des dels seus inicis com un grup, en lloc de limitar-se en l’àmbit nacional, inicialment a Gran Bretanya i França, i després a tot el món. El primer artista estranger que va aparèixer en els còmics britànics en 1954 va ser l’espanyol Jesús Blasco l’obra del qual va sorprendre als editors que li van veure per primera vegada. Blasco va passar a treballar en el Regne Unit durant més de 20 anys, i va anunciar el començament d’una enorme afluència de talent espanyol. En total, més de 400 artistes espanyols van treballar a Gran Bretanya, un nombre sorprenent. Generacions de nens britànics va créixer llegint còmics dibuixats pels millors talents i creadors com José Ortiz, Víctor De la Font, Luis Bermejo i Jesús Rodó espanyols s’han convertit en grans favorits entre els lectors britànics. Molts artistes espanyols creen el perfil de British Romanç i còmics de noies a través dels talents com Pepe González, José María Miralles i Ángel Badia Camps. La seva representació distintiva de les noies, el pèl llarg, llavis carnosos i grans ulls foscos tenien una enorme influència en una generació de noies britàniques i, al meu entendre va ser una gran influència en la moda del Swinging London dels anys 60. Molts dels personatges britànics populars es van crear o van dibuixar per artistes espanyols el treball dels quals llavors va ser vist àmpliament al voltant del món. Aquestes característiques inclouen l’arpa d’acer per Jesús Blasco, Modesty Blaise per Enrique Badía Romero, Món de Patty (més conegut a Espanya com Esther I El seu Món) per Purita Campos i Jutge Dredd per Carlos Ezquerra.
Després d’haver tingut un impacte durador en tota Europa, el director de Selleccione Illustradas Josep Toutain va viatjar a Estats Units en 1971 on va trobar tant èxit instantani i una nova audiència encantada. Amb artistes com Enric Torres i Sanjulian ell era capaç d’entrar al mercat de la portada del llibre amb clients com Dell i Sello, però va anar en els còmics de Warren que la seva agència va fer el impacte més gran. El artistes que van dibuixar per Creepy, Eerie i Vampirella van trobar un nou i vast públic de lectors americans que encara els veneren avui dia. Artistes com Esteban Maroto, Rafael Auraleon i Ramón Torrents van convertir en grans favorits com ho va fer Pepe González les històries dels quals Vampirella van ser traduïts a 19 idiomes i venut a tot el món a països tan diversos com Argentina, Turquia i Japó. Artistes espanyols també van fer un impacte als Estats Units fora dels còmics de Warren. Esteban Maroto va crear l’aparença de Xarxa Sonja per als còmics de Marvel i Jordi Longaron va dibuixar la tira famosa Viernes Foster, que va protagonitzar la primera heroïna afroamericana en els periòdics nord-americans. Ambdues característiques van ser posteriorment portades al cinema Per a mi un de l’aspecte més inusual i únic d’aquesta generació d’artistes espanyols és l’evolució del seu art, tan comercialment com estèticament. Molts van arribar a la indústria del còmic com els joves, molts amb prou feines en la seva adolescència, i van créixer junts, inspirant i desafiant a si mateixos com a artistes. Però singularment també van començar a concebre’s a si mateixos com a artistes anés de les limitacions del món comercial. Molts hi van anar marxar a través d’un viatge que els va portar des de llibres d’historietes, la il·lustració i, finalment, les belles arts i això és alguna cosa que és veritablement únic a Espanya. Entre els artistes que van fer aquest viatge són Ángel Badia Camps, Luis García Mozos, Fernando Fernández, Domingo Alvarez, Lluis Ribas, Gabriel Picart, Jordi Longaron, Juan González Alacreu, Beltrán Bofils, Félix Mas i Leopoldo Sánchez. Per a mi i per a molts altres admiradors de tothom els artistes espanyols estan entre les seves millors contribucions al món, i aquesta generació d’or té un lloc molt especial en els nostres cors. La creació d’una galeria permanent dedicada a aquesta obra d’art seria immensament benvingut i seria un bon reconeixement pels seus grans assoliments. Jo sé que per la meva banda, m’agradaria moltíssim veure que succeeixi.

A la imatge, Toutain i Berenguer.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies