4 març 2014
Reportatges Barcelona

L’art de col·leccionar. El món de les col·leccions privades

daniel giralt-miracle

La Fundació Vila Casas dedica des del 2010 una de les seves activitats al col·leccionisme. Fins ara, s’han presentat a Can Framis les col·leccions de Rafael Tous, Felip Massot, Sisita Soldevila i Paco Closa, Josep Maria Civit, Juan Ybarra, Fundació Puig i Joan Uriach 

Els temps canvien, els gustos varien, les societats es transformen però el col·leccionisme d’art perviu i, com en el passat, continua estant vinculat al plaer, perquè el principal objectiu dels col·leccionistes d’art va més enllà de les plusvàlues de les obres que apleguen, i se situa prop de la sensibilitat, de la cultura, de la voluntat dels col·leccionistes per compartir la seva vida amb unes obres o amb uns objectes que la facin més plaent i que alhora puguin compartir amb els altres. En aquest perfil encaixa Antoni Vila Casas, farmacèutic de professió i promotor de la recerca farmacèutica, que de petit va aprendre a casa el valor de les obres d’art i que al llarg dels anys ha anat configurant una col·lecció d’art del segle XX que, després de la seva jubilació, s’ha implementat i s’ha concentrat en les generacions més joves de l’art català. Una col·lecció que Vila Casas mai va voler atresorar només per al seu propi gaudi, sinó que ha volgut compartir, i això l’ha portat a promoure una fundació, que actualment gestiona quatre centres d’art (Barcelona, Palafrugell i Torroella de Montgrí), on es mostra la seva col·lecció d’art contemporani català (pintura, escultura i fotografia) i des de la qual, així mateix, estimula la creació artística.

Precisament un d’aquests espais, Can Framis, una antiga fàbrica textil situada al 22@ de Barcelona que la Fundació Vila Casas ha rehabilitat i ampliat, és escenari, des del 2010, d’una de les activitats de la fundació, dedicada específicament al col·leccionisme: L’art de col·leccionar. El món de les col·leccions privades. Aquesta activitat vol presen tar el col·leccionisme en tots els seus vessants, travessant totes les èpoques i sense fer distincions entre tendències i gustos, per posar en relleu la vocació selectiva i recol·lectora d’unes persones apassionades per l’art i la cultura del seu temps.

L’art de col·leccionar. El món de les col·leccions privades consta d’una exposició que presenta durant uns tres mesos una selecció de la col·lecció convidada, que s’inaugura amb una conversa pública amb el seu propietari o impulsor, per donar a conèixer les seves aficions i dèries, els motius que l’han portat a crear aquella col·lecció.

Els protagonistes. Fins ara s’han presentat les col·leccions de Rafael Tous, Felip Massot, Sisita Soldevila, Josep Maria Civit, Juan Ybarra, Antoni Puig i Joan Uriach, que es pot visitar actualment. Un repertori que ha acostat al públic obres importants de col·leccions molt diverses, tan diverses com ho són entre si les persones que les han configurades i els motius que els van portar a fer-ho.

 Rafael Tous va iniciar aquesta activitat, a través de la qual vam saber que sempre ha viscut prop dels artistes i que la seva col·lecció és el resultat d’aquesta amistat i de la seva participació en els principals esdeveniments artístics alternatius que s’han produït a Catalunya a partir dels anys seixanta, perquè encara que va començar la seva col·lecció seguint els corrents del col·leccionisme convencional a Catalunya (els grans mestres de finals del XIX i principis del XX), ben aviat es va comprometre amb l’art del seu temps, especialment el que es produïa després del cicle dominat per l’abstracció i l’informalisme. Val a dir que Tous, convençut que cada col·leccionista ha de col·leccionar l’art de la seva època i s’ha de comprometre amb els artistes de la seva generació, va ser al nostre país el gran valedor de l’art conceptual, el que tenia per lema les 4 M (més mental menys material), i que inicialment per la seva novetat no va trobar suport entre galeristes, museus i col·leccionistes. Per aquest motiu, en la seva col·leció trobem les primeres obres de Francesc Torres, Jordi Benito, Carles Pazos, Francesc Abat, Eugènia Balcells, Antoni Llena, Antoni Miralda, Pere Noguera, etc., i de molts dels membres del Grup de Treball.

La presentació de la col·lecció de Felip Massot ens va permetre conèixer una col·lecció més convencional, més propera a les col·leccions configurades per la burgesia catalana, perquè Massot s’ha dedicat a buscar peces petites o obres molt singulars dels grans mestres catalans del segle XX, com ara Anglada-Camarasa, Ramon Casas, Francesc Gimeno, Carles Casagemes, Isidre Nonell, Xavier Gosé, Pau Gargallo, Eliseu Meifren, Joaquim Mir, Joaquim Sunyer… encara que també ha incorporat obres de Miró, Dalí, Clavé i ha prosseguit amb quadres de Tàpies, Cuixart, Guinovart i Barceló.

La col·lecció de Sisita Soldevila i Paco Closa ens va acostar a una experiència inusual, que és l’aposta pel videoart, de manera que una col·lecció conformada inicialment per obres pictòriques i més tard per instal·lacions s’ha acabat centrant en acreditades peces audiovisuals i multimèdia (de Bill Viola, Eve Sussman, Michael Snow, Isabel Rocamora, entre d’altres), de les quals no només gaudeixen els seus propietaris, sinó que aquests, que tenen i gestionen un hotel, les presenten a les habitacions i a les diverses sales d’aquest establiment, tot fent-les accessibles als seus usuaris, una iniciativa realment inèdita en el nostre país, que presenta el videoart més enllà de les galeries i els museus.

Josep Maria Civit és un altre col·leccionista atípic al nostre país. Professional de la comunicació, al llarg de la seva carrera ha tingut l’oportunitat de viatjar amb freqüència i visitar les fires i galeries d’arreu del món, on ha anat descobrint les obres que conformen una col·lecció molt internacional, en la qual podem trobar pintures, escultures, instal·lacions i vídeos dels artistes més representatius de totes les dècades, des de Sol Lewit fins a Joana Vasconcelos, de Jannis Kounellis o Dan Flavin a Joao Onofre. No obstant això, per presentar a Can Framis es va triar una obra de Damien Hirst, The last supper, inspirada en el Sant Sopar de Leonardo da Vinci, composta per 13 serigrafies dedicades cada una de les quals a un producte farmacèutic destinat a guarir una de les malalties que caracteritzen el moment actual de la nostra societat. Una obra contudent i especialment rellevant en la seva significació, com totes les de la col·lecció de Josep Maria Civit.  

La vocació col·leccionista de Juan Ybarra és heretada, ja que el seu pare va configurar una important col·lecció d’art centrada només en els clàssics espanyols, amb els quals Ybarra va viure des de petit. Però quan ell va decidir iniciar la seva pròpia col·lecció va fer una decidida aposta per les avantguardes i els corrents posteriors, de manera que avui les obres que comparteix amb la seva dona i que formen la col·lecció Ybarra-Muñoz són peces clau de Barradas, Torres-García, Figari, Nonell, Sunyer, etc., i també d’artistes de les generacions posteriors, com ara Perejaume o Zush, unes obres de les quals se sent tan orgullós que, davant la proliferació de videoart i instal·lacions, ha decidit no abandonar la seva afició col·leccionista, sinó tancar la seva col·lecció d’art per dedicar-se a altres temes que li interessen de la mateixa manera.

La col·lecció d’art de la Fundació Puig té l’empremta del seu impulsor, el també artista Antoni Puig, que per la seva feina ha viatjat molt i que per la seva afició, la pintura, ha estat en contacte amb artistes, als quals ha visitat als seus estudis, una doble circumstància que ha fet que configurés una col·lecció, d’una banda treballada amb les galeries de Barcelona, Madrid i París, i, de l’altra, molt vinculada a les experiències personals, en la qual trobem obres de Picasso i Juli Gonzàlez com també de Tàpies, Miró, Clavé, amb l’excepcional presència d’escultures d’Oteiza, Alfaro i Palazuelo.

I finalment parlem de la col·lecció que ara es pot visitar a Can Framis, que és especialment singular perquè presenta un altre vessant del col·leccionista, el del disseny gràfic publicitari, en aquest cas, el produït pels laboratoris Uriach a iniciativa del doctor Joan Uriach i que ara es conserva a la Fundació Uriach 1838. La incorporació a l’empresa familiar del Dr. Uriach a partir dels anys cinquanta del segle passat va comportar que s’apostés per renovar la publicitat i la gràfica que s’emprava per divulgar els seus productes. De manera que es va anar a buscar la col·laboració dels que acabarien sent els capdavanters del disseny gràfic al nostre país. Em refereixo a Pla Narbona, Baquès, Vellvé, Morillas, Francesc Graus, Armand Domènech, etc., que amb la plasmació d’idees punyents, amb l’ús de colors vius i de tipografies de pal sec, van propiciar un gir copernicà que canvià els esquemes de la comunicació del disseny gràfic en general.

A la imatge, Isabel Rocamora. Horizon of exgile, 2007.BTC-D, 22’. Col·lecció Sisita Soldevila.

Etiquetes: · · · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies