3 setembre 2015
Reportatges Barcelona

La vista, la mà i el núvol: tres exposicions de RCR

jaume prat ortells

El 2015 RCR ha superat els vint-i-cinc anys d’activitat. L’estudi ha convertit la seva base, Olot, i, dins la ciutat, l’Espai Barberí, foneria artística reconvertida en estudi, en fundació, en punt de trobada, d’exhibició, de projeccions, en centre cívic i en lloc on experimentar les condicions proposades als seus projectes, en un espai de reflexió que abasta diverses disciplines en totes les escales. Reflexió concretada no una, sinó tres vegades en tres exposicions diferents, un honor del qual molt pocs estudis gaudeixen.

La primera exposició s’ha exhibit a la Dum Umení (House of Art) de Budweiss (Ceské Budejovice), Txèquia, del 2 d’abril al 3 de maig, comissariada per Michael Skoda. La segona es pot veure a l’Arts Santa Mònica fins al 19 de setembre del 2015, comissariada per Manuel Guerrero i Isaki Lacuesta. La tercera, al Palau Robert de Barcelona fins al 13 de setembre, comissariada per Josep Maria Montaner. Les tres exposicions són complementàries entre si fins a l’extrem de configurar tres parts d’una sola mostra unitària que recorre tota la carrera de l’estudi combinant la revisió introspectiva amb lectures proposades per diversos fotògrafs, cineastes i crítics en diversos formats, lectures que impliquen un procés de revisió, selecció i contextualització de l’obra a través de les emocions que són capaces de transmetre les diverses fotografies, les pel·lícules i els escrits exhibits.

L’obra de RCR embolcalla, actua com un connector entre el cos i la natura, el paisatge, la ciutat. El medi ambient és, en aquests termes i en aquesta arquitectura, una prolongació de la persona. L’obra de RCR connecta sense intermediació. Més aviat concentra energies, activitats, que no pas defineix límits. Les exposicions, com una obra més de l’estudi, fan exactament això: connecten el cos amb l’obra i, a través d’aquesta, amb els valors que transmet: paisatge, natura, espai públic, ciutat. Cada exposició ho fa d’una manera diferent i posa èmfasi, per tant, en algun aspecte diferent d’aquesta relació.

La principal exposició és Creativitat compartida, situada al Palau Robert. L’home i la dona núvol que donen la benvinguda al visitant són la clau per entendre-la: l’exposició embolcalla. És una atmosfera, un espai relatiu al cos i a tots els sentits. A la pell. Un recorregut que sacseja el visitant a través de múltiples velocitats, que l’obliga a un treball físic: a asseure’s, aixecar-se, a recórrer les sales divisant els diversos vídeos, fotografies, dibuixos i maquetes que la conformen. S’estructura en funció de les diverses matèries i dels diversos tipus d’espai creats per l’estudi i recorre transversalment totes les maneres d’expressar l’arquitectura existents: fotografies, vídeos, dibuixos, maquetes, mostres de material, mobles. Fins i tot trossos d’edifici i una construcció completa al final. L’exposició és una obra d’arquitectura en si mateixa, un espai que, independentment de què exhibeix, té sentit per si mateix. Tan sols a través de les seves sensacions ja es podria entendre l’obra de RCR.

Intangible tangible, a la Dum Umení (House of Art) de Budweiss (Ceské Budejovice), ha exhibit mirades. Quatre fotògrafs, Hisao Suzuki, Pep Sau, Emiliano Roia i Marc Checinski, han mostrat la complexitat de l’arquitectura de RCR a través de fotografies preses en diverses èpoques de l’any: el pas de les estacions, la pluja, la boira, la llum canviant, l’aire… proposen lectures noves a obres conegudes i mostren fragments d’obres no tan conegudes.

Papers, a l’Arts Santa Mònica, exhibeix dibuixos i una instal·lació audiovisual realitzada per Isaki Lacuesta. Des dels esbossos, dibuixos en paper i quadres de Jesús Vilalta, pare d’en Ramon, una de les tres potes de l’estudi conjuntament amb Carme Pigem i Rafael Aranda, fins a les perspectives realistes elaborades informàticament passant per plànols a tinta, esbossos d’estudi… i aquarel·les. Moltes aquarel·les, usades tant per estudiar la col·locació al lloc d’un edifici com per organitzar plantes o presentar un projecte. El paper s’estén a les maquetes realitzades amb aquest material, que es resisteix a ser un mer suport per al dibuix per esdevenir un material de construcció o, fins i tot, arquitectura en si mateix.

El paper remet a la mà. La mà remet al pensament, a un pensament allunyat de l’erudició. Un pensament convertit en acció, en obra. Un pensament amb capacitat de transcendència en virtut del seu suport. Un pensament amb capacitat per ser acumulat, revisitat i reinterpretat. Papers convida a la reflexió, i serà en aquest marc que l’estudi ha proposat una sèrie d’actes que aprofundeixin en les seves matèries de treball, en el seu context i en les seves capacitats de relació, entre els quals destaca una trobada, organitzada per Focus Engelhorn, la Fundació Bunka i Arts Santa Mònica a celebrar al celler Brugarol de la Finca Bell-lloc de Palamós per debatre sobre l’estat actual, les visions i els reptes que planteja l’arquitectura catalana: les exposicions no són tan sols per mirar, sinó que també interaccionen amb el visitant i amb la cultura arquitectònica del país.

A la imatge, RCR. Intangibles tangible, 2015. A la House of Art de Budweis. Fotografia Jan Mahr.

Etiquetes: · · · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies