8 febrer 2017
Exposicions Mataró

La col·lecció Bassat presenta obres inèdites i un cotxe pintat per Guinovart

bonart

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, estrena la temporada expositiva 2017 a la Nau Gaudí amb la segona mostra dedicada als anys 80 del segle XX, que porta per títol Col·lecció Bassat Art Contemporani de Catalunya 1980-1989 (II). L’exposició reuneix 95 obres entre pintures i escultures de 32 artistes representatius d’aquest període als fons de la Col.lecció Bassat, com són: Enric Ansesa, Rafael Bartolozzi, Joan Bennassar, Ramón Bilbao, Jim Bird, Jean Budz, Joan Cardells, Tom Carr, Joaquim Chancho, Luis Elorriaga, Luis Gordillo, Carmen Grau, Antoni Guansé, Josep Guinovart, Keith Haring, Joan Hernàndez Pijuan, Laura Iniesta, Robert Llimós, Maño, Joan Mora, José Niebla, Mario Pasqualotto, Enric Pladevall, Albert Ràfols-Casamada, Gerard Sala, Xavier Serra de Rivera, Francesc Subarroca, Josep Subirachs, Miquel Vilà , Joan Pere Viladecans i els mataronins Ricard Jordà i Pablo Mañé (el primer va celebrar l’any passat el 50è anniversari de la seva primera exposició i és molt present a la Col.lecció Bassat mentre que el segon, uruguaià de naixement i mataroní d’adopció, va desplegar al Maresme els més intensos i fecunds anys de la seva trajectòria plàstica).

Segons la Núria Poch, Directora del Consorci i comissària de l’exposició, amb aquesta mostra es tanca “una dècada decisiva en el món artístic català, amb institucions que impulsaren la creació artística i la ciutat de Barcelona preparant-se pels Jocs Olímpics del 1992. I per evidenciar aquest poder creatiu mostrem l’ampli ventall d’artistes de la Col·lecció Bassat”.

Entre les obres que es presenten destaquen 15 pintures de l’artista Albert Ràfols Casamada, – un dels més representats a la Col.lecció Bassat, que disposa d’un total de 106 obres-, algunes de les quals s’han exposat anteriorment al Museu Arxiu de Sant Andreu de Lavaneres. En aquesta mostra destaca l’obra Doble espai doble del 1980, amb una composició geométrica plena de poesia molt característica de l’artista. Juntament amb Ràfols-Casamada, l’escultor Tom Carr (“potser és un dels artistes més vinculats a les matemàtiques i a la ciència”, segons el crític Francesc Miralles), és el que presenta un nombre més important d’obres en aquesta exposició (20 en total), totes elles recentment adquirides per la Col.lecció, i on es mostra la seva faceta de dibuixant.

Obres i artistes inèdits
Però el que crida especialment l’atenció és la presentació per primera vegada de dos artistas desconeguts com Jean Budz i Francesc Subarroca. El primer, amb la escultura de cartró Tête de Personnage (1988) que recorda l’arte povera; i l’espectacular obra que també treballa el paper Sortie non indiquée (1975-1981) de més de 2x3m, que va rebre Lluís Bassat d’un familiar , León Hardy, col.leccionista i galerista. Tot i la forta personalitat de la seva obra, que es mou entre l’informalisme i el terreny de l’escultopintura, ha estat del tot impossible recavar información sobre el present de l’artista francès nascut el 1943, i del qual el 1987 al Museu de Belles Arts de Toulon va presentar un ampli conjunt de peces que mostraven la seva manera de tractar el paper suport, tallant-lo, esquinçant-lo, arrugant-lo i pintant-hi al damunt.

El cas de l’artista barceloní Francesc Subarroca també és especial: un outsider dels circuits artístics i total  desconegut per al gran públic, atesora personalment pràcticament la totalitat de la seva extensa obra que ha guardat gairebé en secret a Barcelona al llarg de tota la seva vida, amb la excepció d’uns cinquanta olis que l’any 2003 es van presentar al Museu d’Història, sense catàleg ni referències… Segons Miralles “pocs artistes han arribat a crear una obra tan àmplia en tècniques i plantejaments, i alhora tan vasta en quantitat. Subarroca ha fet nombrosos murals, ha creat decorats i vestits per a l’escena, ha insistit en la publicitat, ha intervingut en planificacions urbanístiques de Barcelona”. A la present exposició es presenta en primícia la tela Pastors i Nadal del 1981.

Tampoc s’havien presentat abans al públic les obres del fons de la Col.lecció dels artistes Joan Bennàssar, Ramón Bilbao, Joan Cardells, Tom Carr, Luis Elorriaga, Luis Gordillo, Antoni Guansé, Keith Haring, Ricard Jordà, Robert Llimós, Pablo Mañé, Joan Mora, Mario Pasqualotto, i Enric Pladevall; i de Carmen Grau i Laura Iniesta, les dos úniques dones representades a l’exposició.

“Naturaleza Veloz” , el cotxe intervingut per Josep Guinovart
El plat fort d’aquesta mostra dels vuitanta és sense dubte Naturaleza Veloz , el Ford Fiesta que va protagonitzar la campanya de llançament d’aquest model. L’agencia Bassat, Ogilvy & Mather va escollir l’artista Josep Guinovart per portar-la a terme. La idea original va néixer de la pròpia marca automobilística però l’agència va escollir l’artista Josep Guinovart per portar-la a terme i aquest va pintar el vehicle l’any 1989 davant de la Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat, que per aleshores es va inaugurar. L’artista va decorar el cotxe amb el seu estil característic i va escriure les següents paraules sobre la seva intervenció: “Màquina-natura, terra, pedres, ocells, figures, marges, olors, poesia i rodes. I el passat al record del paissatge des de tantes velocitats, que s’agrupen en un present veloç”. El cotxe va recórrer les vitrines dels distribuïdors Ford de tota Espanya i avui en dia es conserva al magatzem de la Col.lecció Bassat a Sant Andreu de Llavaneres.

“Naturaleza Veloz” es mostra a la Nau Gaudí al costat d’una obra espectacular de Josep Guinovart (217 x 179) del 1987 que porta per títol “Homenatge a Alberta Hunter”, i que l’artista va dedicar a la cantant afroamericana, primera intèrpret femenina de jazz . Guinovart, amant d’aquest estil musical que va ser un tema recurrent a la seva obra, incorpora en aquesta obra una cinta de cassette amb una gravació de la cantant, un clarinet i una trompeta. El quadre, realitzat sobre una fusta de grans dimensions, amb volums i relleus i uns laterals que sobresurten a mode d’escenari, acaba de ser adquirit a una galeria de Madrid. L’obra va ser exposada el 1988 a la galeria Lina Davidov de París.

La Col.lecció Bassat creix
L’exposició dels vuitanta presenta 29 obres recentment adquirides per la Col.lecció Bassat, el fons de la qual continuen creixent. Es tracta dels 20 dibuixos de Tom Carr i l’oli de Josep Guinovart ja esmentats; la tela “Memòria en Negre” (1982) d’Enric Ansesa; l’oli sobre tela “Just” (1981) de Rafael Bartolozzi; les 2 obres de Tom Bird del 1989; la pintura “El Secreto” (1984) de Laura Iniesta; l’oli sobre tela del 1980 d’en Ricard Jordà; i les dos teles d’en Mañé: “El General Quiroga va en coche al muere” (1987) i ”El Mantel Violeta” (1983).

Sobre els vuitanta
Aquests anys, en què la publicitat vivia una etapa de plena efervescència, Catalunya despertava políticament a la instauració de l’autonomia i a un notable dinamisme per estructurar els organismes que havien de donar impuls a la creació artística. En aquest marc trobem el reconeixement artístic de la fotografia, l’auge de la dansa o la creació de grans centres expositius que van entrar als circuits internacionals d’exhibició. Tal i com explica el crític i historiador de l’art Francesc Miralles al pròleg del catàleg d’aquesta exposició, l’any 1982 va veure el naixement de la Primavera Fotogràfica de Catalunya, que va convocar-se bianualment fins al 2002 i “va representar el punt d’arrencada de la popularització de la fotografia com a creació artística a Catalunya”. També van ser els anys en que “va aparèixer un nou concepte geogràfic i cultural: la “perifèria” , amb el grup Trajecte de Terrassa com un dels més originals i significatius exponents, tot i la seva curta vida; o el Centre Cultural, també a la mateixa localitat , que “es va constituir en el centre alternatiu més dinàmic de Catalunya fora de Barcelona”. Aquest fenomen de la perifèria va comportar el sorgiment de nous artistes en nombroses poblacions catalanes, l’aparició de nous crítics i de nombroses noves galeries, moltes a l’entorn del Born a Barcelona. Catalunya també va veure per primera vegada als vuitanta exposicions del panorama internacional, gràcies a entitats públiques i privades que van presentar l’obra d’importants artistes estrangers en “mostres de diferents plantejaments i importància, que van aconseguir que Catalunya es normalitzés i sortís d’anys d’estancament cultural” .

La Nau Gaudí
El conjunt del fons de la Col·lecció Bassat s’exposa al marc incomparable de la Nau Gaudí de Mataró, quilòmetre zero de l’obra de l’arquitecte que originàriament allotjava una industria tèxtil de l’època i que l’any 2014 va celebrar el seu 130è aniversari. A la Nau, Antoni Gaudí va posar en pràctica per primera vegada alguns principis arquitectònics com l’arc parabòlic, que esdevindria un element determinant en la seva arquitectura posterior, tant en els edificis civils com en els religiosos.

Des del 2010 han visitat la Nau Gaudí més de 50.000 persones, la major part de les quals provinents de Catalunya i altres parts d’Espanya però també d’arreu del món. L’any 2016 van visitar la Nau 10.091, pràcticament la mateixa xifra que al 2015, quan es va batre el record de visitants amb un total de 10.578.

Calendari d’activitats a la Nau Gaudí
L’exposició de la Col·lecció Bassat romandrà oberta entre el 8 de febrer i 24 de setembre de 2017, i l’entrada és gratuïta. A més, com és habitual, es programaran visites guiades individuals, per a grups i per a escoles, i tallers adreçats a cada un dels cicles formatius. Cada primer diumenge de mes hi ha una visita guiada gratuïta sense reserva prèvia i cada tercer diumenge hi ha una activitat familiar gratuïta sense reserva prèvia per a nens majors de cinc anys.

La Col·lecció Bassat i el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró
La Col·lecció Bassat constitueix un dels fons més representatius del que ha estat l’art català de la segona meitat del segle XX, omplint el buit cronològic d’altres col·leccions als museus de Catalunya, amb unes 1.500 obres originals i un ampli fons d’obra gràfica. El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, presidit per l’alcalde de Mataró, es va constituir el 2010 amb l’objectiu de contribuir a la conservació del patrimoni col·lectiu i a la seva divulgació.

A les imatges, a dalt, detall de dibuix de Tom Carr. A sota, El Secreto de Laura Iniesta.


Etiquetes: · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies