1 febrer 2015
Exposicions Corçà

Jordi Bofill presenta Cosmos Art al Centre Cívic

bonart

Jordi Bofill presenta Cosmos Art de l’1 de febrer a l’1 de març al Centre Cívic Corçà de la carretera de Monells, s/n.

Etiquetes: ·

Una resposta a Jordi Bofill presenta Cosmos Art al Centre Cívic

  1. Martona de Girona escrigué:

    La pintura de Bofill no exclou la raó; la integra, la confronta amb una realitat més profunda, en el seu altre temps que pot ser rebut en tots els temps, en el seu altre espai que pot ser rebut en tots els espais. Remet a una realitat que no té sentit discutir si és vera o falsa segons raó; a una realitat que tothora i arreu pot ser reconeguda com a humana: no ara i aquí sinó altre temps i en altre lloc. Remet al món dels humans; part de fora i part de dins: a una realitat renovelladament més complexa i subtil, més pregona i enigmàtica, que no és vera ni falsa, sinó composta, coneguda i desconeguda alhora, perquè la pintura no explica sinó que conta; no pretén esgotar el real, dir-lo d’una vegada per totes, sinó contar-lo una altra vegada, i comprendre’l filtrat per la contalla.

    D’aquesta comprensió forma necessàriament part saber que, com deia Riba, “entre nosaltres, humans, els mots són només per a entendre’ns
    i no per a entendre’ls». Restituir als colors el sentit, mirar d’entendre’ls i de fer-los entendre, és la tasca desesperada de l’artista, el lligam entre pintura i bellesa, per damunt de la realitat; per mirar decrear una altra realitat, la del quadre.”

    Fins i tot quan assenyalem i prou un objecte real, no el mostrem:
    hauríem de pensar per què i com l’assenyalem, des d’on; a qui volem
    mostrar-lo, qui és i on és. Quan l’assenyalem amb paraules, la pretensió d’esgotar-lo correspon a la raó; la de mostrar-lo des de la consciència de la limitació humana correspon a la pintura. El llenguatge de la raó és la ciència; el de la pintura el mite: d’una manera o altra, sempre el mite.

    Hi va haver una època en què la saviesa feia de pont entre raó i l’art, encara no escindides. D’ençà de llavors,la pintura enyora aquella saviesa i se serveix del mite per mirar derefer-la, per dir-la des de la realitat més profunda. Els filòsofs potser han oblidat que la feina que tenen és estimar-la, la saviesa; els artustes renovelladament miren de tornar-la a fer, la saviesa, fent la realitat.
    La realitat que sempre és en un altre lloc.

    Val a dir, la pintura de Jordi Bofill és una manera de pensar, d’expressar el real; d’expressar una veritat que hi ha en el real, en les persones, en els fets, en les coses. Per tal d’acomplir aquesta comesa que li és consubstancial, la pintura ha de fixar el concret, ha de dir-lo en termes universals. Les persones, els fets, les coses poden ser en origen diversament concrets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies