Banner-Camara-domestica-1280x150px_v1-cat-1

Exposicions

"Joan Miró i Joan Baixas. Mori el Merma a Alacant" al MACA

\
bonart alacant - 08/02/15
Del 8 de febrer al 17 de maig del 2015 el MACA, Museu d'Art Contemporani d'Alacant presenta Joan Miró i Joan Baixas. Mori el Merma a Alacant. Mori el Merma va ser un espectacle teatral de la companyia Teatre de la Claca dirigida per Joan Baixas i Teresa Calafell amb decorats, màscares i grans titelles dissenyats i pintats per Joan Miró. Durant diversos mesos, Miró va col·laborar en el disseny dels personatges construïts en tela i goma escuma pel grup i al març de 1977, en el mateix taller de la Claca i com un membre més del grup, va procedir a pintar i decorar. L'aventura va ser registrada per l'atenta càmera de Francesc Català Roca. Després de mesos d'assajos, l'obra es va estrenar el 1978, primer en el Teatre Principal de Palma de Mallorca i després, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. L'èxit va ser rotund i clamorós. Aquesta "troupe" caòtica i anarquista era la imatge d'un país nou que havia acabat per fi amb la dictadura. En els primers dos anys, des de 1978 a 1980, Mori el Merma es va representar per tot Europa: al Centre Pompidou de París, en els Riverside Studios de Londres, a la Fondation Maeght de Sant Pau de Vença oa la Sala Olympia de Madrid . La importància de Mori el Merma a la producció de Joan Miró és capital: no és una més de les seves incursions en l'escena teatral, un aspecte artístic pel qual sentia autèntica passió. Es tracta de la representació del personatge d'Ubú ideat per Alfred Jarry, paradigma de tots els dictadors del segle XX, el tirà vulgar i sagnant que encarna la corrupció i el despotisme i que Miró associava al general Franco. El personatge d'Ubú, que Miró desenvolupa plàsticament a través d'una sèrie de dibuixos i de tres carpetes de litografies, puja a escena amb l'obra de Mori el Merma recollint així el seu ideari polític, transversalment banyat de surrealisme. La història dels ninots de Mori el Merma a Alacant és complicada però apassionant. Quan en 1980, La Claca desmuntar l'obra per emprendre una nova etapa, Miró va accedir a què es venguessin els decorats inicials: part dels quals van ser dipositats a la Fundació Miró de Barcelona i una altra part, gràcies a les gestions de l'artista alacantí Eusebio Sempere , es van adquirir per la Diputació d'Alacant amb el propòsit de completar la Col·lecció Art Segle XX. Mentrestant, els decorats van ser exposats el 1980 al Museu de l'Assegurada, no sense friccions entre l'artista i l'Ajuntament com recull la premsa. Després de catorze mesos d'exposició van ser desmuntats i emmagatzemats en cistells de vímet que es van retirar per Diputació en 1988 on es van conservar des de llavors. Mai més es van tornar a exposar. Joan Miró va tenir des de sempre un interès molt especial per l'obra d'Alfred Jarry. Sentia autèntica fascinació pels escrits i la personalitat de l'artista francès i per la seva famosa obra teatral Ubu roi a la qual dedicaria tres llibres de bibliòfil i l'escenografia de l'obra que ens ocupa Mori el Merma. El text d'Ubu roi considerat l'avantguarda del moviment dadà ha estat representat amb èxit al llarg del segle XX per nombrosos directors teatrals que sovint l'han adaptat en l'actualitat. Miró va conèixer el text de Jarry en els primers anys 20, ja que va comprar un exemplar del llibre editat el 1921 i el va llegir i rellegir anotant al marge i dibuixant en les pàgines lliures inspirat pel personatge d'Ubu i en retallades que s'intercala entre les pàgines de l'exemplar conservat a la Fundació Miró de Barcelona. El seu interès pel text es manifesta per primera vegada el 1937 quan participa en la realització del programa de mà d'Ubu enchainé  presentat a la Comédie des Camps Elysées amb decorats de Max Ernst. Miró va participar juntament amb Bretón, Eluard, Magritte, Picasso, Man Ray, Tanguy i altres en l'edició d'un quadern de dibuixos i textos poètics dedicats a Jarry i al món de Ubu. Miró presenta un grotesc Retrat de la Mère Ubu, deforme tubercle en què els elements lírics conviuen amb els motius escatològics i grollers. Amb els anys, la fascinació pel personatge de Jarry va adquirir una extraordinària dimensió a través de la trilogia de llibres dedicats a Ubu i editats per Tériade.
La-Galeria-201602-recursJP_Bonart-180x180-Online_

Et poden
Interessar
...

GC_Banner_TotArreu_Bonart_817x88