8 març 2017
Reportatges Barcelona

Joan Junyer no pot caure en l’oblit

fina duran

De la normalitat cap amunt. Aquest va ser un dels leitmotiv que van guiar Joan Junyer i la seva muller, Dolors Canals, al llarg de la seva trajectòria vital i professional. Un recorregut que es va caracteritzar per la coherència, el respecte i la recerca de la llibertat.

Llibertat que va voler per a la seva vida personal i que va saber imprimir també a la seva obra. Una de les seves obsessions era aconseguir que les pintures poguessin deslliurar-se del seu encadenament a les parets. Amb aquesta idea va iniciar la recerca que el va portar a la realització de les pintures volum. Unes obres que sobresortien de les cantonades a través d’una tècnica que remodelava amb dinamisme guix, teles i pigments. Més endavant, aquestes pintures es van alliberar del tot de les partes i van esdevenir les free standing paintings, tècnica agosarada i de gran complexitat que utilitzava làmines d’acer retallades i esmalt vitrificat. Ben aviat aquestes pintures van rebre un gran reconeixement als Estats Units –hi havia entrat amb una carta de recomanació d’Ernest Hemingway– i una d’aquestes va ser exposada als Jardins del MOMA, l’any 1957.

Des de les seves obres dels anys vint, havia intentat captar el moviment amb la representació de danses mallorquines, amb una va rebre el segon premi del Carnegie Institut de Pittsburg l’any 1929. A partir d’aquesta obra, la seva expansió pels Estats Units i Europa semblava imparable, però l’esclat de les guerres va suposar un fre que no es va superar fins als anys quaranta durant el seu periple americà.

La recerca al voltant del moviment el va portar a treballar en el món de la dansa, al qual va aportar innovació i força creativa,  reconeguda amb una exposició monogràfica al Museu d’Art Modern de Nova York  l’any 1945 i un número monogràfic de la prestigiosa revista Dance Index dedicat a la seva obra.

La seva mirada avançada va fer que ben aviat intuís que les arts s’havien d’obrir a les noves disciplines. Ja en els anys quaranta va apostar per relacionar-se amb l’arquitectura i la indústria. En l’àmbit de l’arquitectura, les seves pintures volum van encaixar perfectament amb l’obra d’arquitectes i la seva tasca es va veure reconeguda en la participació a l’Academy of Art d’Estocolm. Més endavant, les free standing paintings van acostar-lo a la investigació en el món de la indústria amb el treball amb tècnics del Massachusetts Institute of Technology

El seu retorn no va servir per donar a conèixer la seva obra, però ell va continuar amb entusiasme i energia preparant projectes com ara el de la Bòbila de l’Hospitalet i el monument no realitzat Homenatge al segle XX si acaba sense guerra.

Ell no va poder homenatjar el segle XX però sens dubte el XXI hauria de servir per evitar que la seva obra caigués en l’oblit. Un primer pas cap a la recuperació han estat les exposicions a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell i al Consolat de Barcelona i la que es farà al Museu de Mallorca. Caldria que fossin només l’inici d’un llarg reconeixement.

A la imatge, Minotaure, 1947 de Joan Junyer. Col·lecció particular.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies