1 febrer 2017
Exposicions Roses

Jaume Vicens Vives i el seu vincle amb Roses, a Ca l’Anita

bonart

El Departament de Cultura de l’Ajuntament de Roses inaugurarà el dia 3 de febrer a Ca l’Anita, una exposició adreçada al públic infantil i dedicada a la figura de l’historiador Jaume Vicens Vives, qui va tenir un important vincle amb la població de Roses, tal i com demostra que una escola, la biblioteca i un carrer del municipi portin el seu nom i que estigui enterrat al cementiri municipal. Paral·lelament, es presentarà també el llibre «La petita història de Jaume Vicens Vives», il·lustrat per Pilarín Bayés i amb text de David Pujol.

L’exposició, que tindrà lloc del 3 al 27 de febrer, serà la primera que Ca l’Anita adreça íntegrament al públic infantil, amb una clara vocació didàctica, i està especialment pensada per als alumnes de 4t, 5è i 6è de les escoles de Roses. Amb la intenció de difondre al màxim la figura de l’historiador, professor i escriptor Jaume Vicens Vives, i la seva relació amb Roses, el consistori ha convidat totes les escoles de la població a visitar la mostra. L’exposició anirà acompanyada d’un vídeo explicatiu de qui era l’historiador i també d’un racó de jocs.

Coincidint amb aquesta mostra, l’Escola Vicens Vives ha impulsat la publicació del llibre  “Petita història de Jaume Vicens Vives”, escrita per David Pujol i il·lustrada per Pilarín Bayés, que ha comptat també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i de l’Editorial Vicens Vives.

La presentació de l’exposició i el llibre tindrà lloc el dia 3 de febrer, a les 18.30 h, i comptarà amb la participació dels autors, David Pujol i Pilarín Bayés. L’acte serà presidit per l’alcaldessa Montse Mindan i el regidor de Cultura Francesc Giner, i comptarà amb la presència de Pere Vicens, fill de l’historiador i fundador de l’editorial Jaume Vicens Vives, així com de la directora de la Biblioteca, Pilar Cortés, i la directora de l’escola Jaume Vicens Vives, Elisabet Ginestera.

Els horaris de visita de la mostra al públic són: els divendres de 17 a 20 h, mentre que dissabtes, diumenges i festius, l’horari és de 12 a 14 i de 17 a 20 h.

Jaume Vicens i Vives
L’historiador Jaume Vicens i Vives (Girona, 1910-Lió, 1960) fou un intel·lectual de primer ordre en el redreçament de Catalunya durant els anys quaranta i cinquanta, que va tenir una presència determinant en la vida acadèmica i cultural del país. Va ser autor de nombrosos articles i llibres, va fer de professor a l’ensenyament secundari i a la universitat, va exercir el periodisme… Era un educador nat i, en aquest sentit, va renovar l’ensenyament de la història a través de llibres de text de qualitat. Encara ara hi ha una editorial de textos i material escolar que porta el seu nom.

Jaume Vicens i Vives estimava Roses i, sempre que podia, s’hi desplaçava amb la família a passar temporades de descans, de lectura i d’esbarjo a casa del pare de la seva dona, la Roser Rahola d’Espona, un magnífic habitatge d’estil modernista –avui desaparegut– que Baldiri Rahola Llorens tenia a l’avinguda de Rhode. Passejava pels voltants de la vila i navegava amb el Calitjàs, el veler de la família. També li agradava escoltar les històries dels pescadors locals, de qui aprenia molt. A Roses va contactar, durant els anys cinquanta, amb Josep Pla, amb qui va mantenir una estreta relació. Gràcies a la gent que el va conèixer, sabem que era un home d’acció que encomanava entusiasme, de tarannà generós i extravertit.

Vicens va morir a Lió el 1960, a 50 anys. El van enterrar a Roses l’1 de juliol. Els seus deixebles van portar el bagul a l’espatlla des de la casa dels Rahola fins a l’església parroquial. Josep Pla va dir que la seva mort era «la més devastadora que el país ha sofert en els anys que anem, mediocrement, vivint». Anys més tard –l’1 de juliol del 2000–, quan ja feia quaranta anys de la seva mort, l’Ajuntament de Roses va organitzar un homenatge a Jaume Vicens i Vives que va comptar amb la presència de la seva família i d’una representació del món polític i universitari. Els actes van començar amb la inauguració de la tomba esculpida en pedra de travertí italià per l’artista Josep Maria Subirachs, en la qual es va gravar la màxima de l’historiador: super adversa augeri (davant l’adversitat, supera’t).

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies