3 març 2017
Exposicions Pamplona

Gran vídeo-instal·lació de Canogar al Museu Universitat de Navarra

annaïs miró

L’artista Daniel Canogar presenta una vídeo-instal·lació anomenada Sikka Ingentium a partir del 22 de març de 2017 al Museu de la Universitat de Navarra, al Campus Universitari de Pamplona, amb què reflexiona sobre la cultura, els suports que utilitzem per emmagatzemar informació i la seva pervivència en la societat actual. Es tracta d’una vídeo-instal·lació escultòrica formada per 2500 DVDs reciclats. Aquesta peça multitemàtica està inspirada en els “sikka”, les monedes d’or que en temps babilònics es cosien sobre la roba i que van evolucionar fins a convertir-se en objectes plàstics brillants, coneguts avui com a brillantons. Una superfície que evoca la riquesa i el poder, de la mateixa manera que els DVDs ens recorden el glamour de Hollywood, on la imatge s’ha convertit en moneda de canvi. A la instal·lació, el contingut dels DVDs es projecta sobre la seva superfície, atorgant nous usos a materials de rebuig i, al mateix temps, es combinen les propietats fantasmagòriques del cinema amb els seus suports físics. La banda sonora auto-generada que l’acompanya és la resultant composició accidental creada al superposar les bandes sonores dels segments reals que s’estan projectant. L’efecte final és el d’un mosaic audiovisual impactant. Apropar-se a la vulnerabilitat humana a través de la tecnologia que ens enlluerna. Llum i fosca. La pèrdua de la memòria. Aquestes són les obsessions d’un dels artistes amb més projecció internacional. Daniel Canogar (Madrid, 1964) és fill del pintor Rafael Canogar, un dels majors representants de l’abstracció espanyola i un dels fundadors del grup El Paso, un col·lectiu decisiu en l’articulació de l’avantguarda artística a Madrid. El fill, Daniel Canogar, té obres en les col·leccions de centres com el Reina Sofía, el Musac, el MOMA, etc. En el seu treball emergeix la contradicció tecnofilia/tecnofòbia: s’apropa als nous mitjans i suports tecnològics, a avançats dispsitius que li permeten expressar-se, però des de les lliçons de l’art povera i la identificació amb els residus i la ferralla, enlluernadora i efectiva metàfora del vertigen d’una caducitat cada vegada més apressant i una societat que ennalteix el consum d’usar i llençar i la hipergeneració d’escombraries.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies