17 octubre 2014
Notícies Barcelona

Fundacions catalanes homenatjen a l’Associació Amics dels Museus de Catalunya

bonart

L’Associació Amics dels Museus de Catalunya va celebrar el tancament de les celebracions del seu 80è aniversari amb el debat La Passió del Col·leccionista. Grans fundacions d’Art de Catalunya. L’acte va comptar amb les Fundacions Arqueològica Clos, Carmen i Lluis Bassat, Sorigué, Suñol i Vila Casas i va ser presidit per Fausto Serra de Dalmases, president de l’associació des del 2002.

Després d’una benvinguda a càrrec de Pepe Serra, director del MNAC, va arrencar un debat liderat pel president de l’Associació Amics dels Museus de Catalunya (AMC), Fausto Serra, qui va fer un repàs de la trajectòria de l´entitat, tot recordant que “AMC i el MNAC són gairebé germans” –la primera va néixer l’any 1933 i el museu un any després– doncs a banda de les donacions d’obres d’art fetes per la entitat, un important cos de voluntaris va donar suport al MNAC en diferents tasques durant 15 anys. Fausto Serra va reivindicar la figura dels col·leccionistes per la seva contribució al món de l’art –osant com a exemple destacable en Frederic Marés–, així com el paper de les fundacions i molt especialment el dels seus fundadors, “pel seu entusiasme i la seva passió per l’art”.

Va ser precisament aquesta emoció la que es va fa fer palesa a l’inici de les intervencions dels participants quan pràcticament tots van identificar “la passió per l’art” com el sentiment originari que els va portar al col·leccionisme. Maria Angela Taulé, directora de la Fundació Arqueològica Clos va subratllar també la “passió pel coneixement” i el fet que les fundacions privades neixen de la iniciativa individual o col·lectiva de la societat civil, mentre que Margarita Ruiz-Combalia, directora de la Fundació Suñol va apuntar així mateix cap a la “curiositat”. Núria Poch, directora de la Col·lecció Bassat al Museu d’Art Contemporani de Mataró, va explicar que en Lluís Bassat, després de comprar el seu primer quadre va comprar fins i tot la galeria on l’havia adquirit (la Galeria Adrià de Barcelona). Però la nota més divertida va venir del col·leccionista Antoni Vila Casas, quan va descobrir que abans d´interessar-se per les escultures, les seves primeres col·leccions havien estat de llapis de colors i de segells.

A la pregunta de com es detecten els artistes i les peces del seu interès, les Fundacions Clos i Bassat van coincidir en que els seus fundadors se n’ocupen personalment. Joan Clos adquireix les seves obres principalment a les subhastes d’art internacionals mentre que el matrimoni Bassat habitualment visita els tallers i els estudis dels artistes. El mateix feia en Josep Suñol quan encara adquiria peces d’art, molt especialment en les dècades dels 80 i els 90, tot i que sovint comprava a galeries aprofitant els seus viatges a l’estranger. Antoni Vila Cases va afirmar rotundament que “només compro un quadre si m’agrada” i tot i que va dir que habitualment també prefereix conèixer personalment els artistes en els seus estudis, va reivindicar tanmateix el paper dels galeristes –“un important eslavó en el món de l’art”, i va dir que visitava exposicions. Vila Casas, però, va ser molt crític amb les cases de subhastes a Espanya: “no afavoreixen els artistes, sovint els rebaixen”.

Julio Sorigué, president de la seva fundació, va explicar un model diferent de col·leccionisme en el qual un consell assessor identifica i pre-selecciona les obres d’art per presentar-les posteriorment a la família qui pren la decisió definitiva. Sorigué va afirmar que el criteri que ha mogut sempre la seva col·lecció ha sigut el de la “qualitat” i va explicar que per allotjar-la apropiadament, i molt especialment per donar cabuda a moltes de les obres d’art de grans dimensions que té, està construint un espai museístic a Lleida que preveu inaugurar en un termini d’un parell d’anys.

A la pregunta d’una persona del públic sobre la opinió de la nova Llei de Mecenatge totes les fundacions van coincidir en la necessitat urgent de la seva aprovació. Margarita Ruiz-Combalia de la Fundació Suñol va apuntar que “el dia que s’aprovi aquesta llei ens ajudarà moltíssim doncs les desgravacions faran canviar la situació radicalment, que a Espanya és molt precària”. Maria Ángela Taulé, de la Fundació Arqueològica Clos va afirmar que els canvis previstos a la nova llei són mínims, doncs “les desgravacions milloraran tan sols un 5%, i això no canvia res” i que per tant “aconseguir una millora real de la Llei de Mecenatge és un fet importantíssim per a tota la societat civil”. Taulé també va apuntar cap a l´educació, i va explicar que a altres llocs, com els Estats Units, els nens són educats des de petits per comprendre la importància de donar una part del que reben a causes socials. La Fundació Bassat no rep cap ajut però forma part d’un consorci públic-privat juntament amb l’Ajuntament de Mataró pel que fa a les exposicions de la col·lecció que es presenten a la Nau Gaudí de Mataró. Núria Poch va subratllar que sovint les fundacions privades, pel fons artístic del que disposen, contribueixen als buits que de vegades no poden omplir els museus públics. La col·lecció Bassat es destaca per les seves obres d’art català de la segona meitat del s.XX, que exposa precisament a la Nau Gaudí. Antoni Vila Casas va ser de l´opinió que les fundacions “s’haurien de dotar dels béns i els recursos que necessiten per funcionar” i que la seva no tan sols no ha rebut mai cap ajut sinó que sovint ha hagut de contribuir amb les administracions, en aquest cas municipals, per exemple, a l’hora d’adquirir alguna escultura. En qualsevol cas, Vila Casas va recordar la importància de les fundacions alhora de cobrir objectius socials, d’ajudar els artistes amb la exposició de la seva obra, i de donar premis i reconeixements; i va posar de manifest la importància també de la tasca educativa a desenvolupar a les escoles.

L’acte va concloure amb diverses anècdotes que van posar de relleu, de nou, la passió per l’art dels participants: des d’en Josep Suñol que es va fer portar un quadre de la seva col·lecció a la clínica Quirón quan va estar internat per una revisió mèdica; a en Lluís Bassat, que portaria el seu llit a la Nau Gaudí per gaudir de l’art en el marc incomparable de l’edifici.

Aquest debat tanca un any de celebracions entre les quals cal destacar l’acte amb el que es va iniciar l’aniversari, que va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona l’abril de 2013. El president d’Amics dels Museus de Catalunya, Fausto Serra de Dalmases, ha volgut subratllar la tasca “des de sempre voluntària i apassionada de tots els membres de l’associació, des dels representants d’algunes de les famílies i mecenes més importants de Catalunya fins a les “romàniques”, les nostres voluntàries més activistes. Tots hem treballat i continuem treballant per difondre l’interès i l´estimació per l’art i la cultura de Catalunya, que hem plasmat en donacions, exposicions, i tots tipus d’activitats, però sobretot, en la difusió de l´enorme rellevància que té la preservació del nostre patrimoni cultural, un dels actius més importants que té el nostre país.”

L’Associació Amics dels Museus de Catalunya (AMC) persegueix agrupar totes aquelles persones entusiastes i sensibles a l’art i a la cultura sota un paraigües que ofereix una extensa gama d’activitats i serveis destinats a promoure i a difondre el patrimoni artístic català, europeu i d’arreu del món mitjançant la col·laboració amb museus i altres institucions. Durant aquests anys AMC ha fet prop de 200 donacions d’obres a museus de Catalunya, ha organitzat exposicions, ha impulsat campanyes de salvaguarda del patrimoni artístic i ha contribuït decisivament a la projecció de la cultura catalana des de l’any 1972, quan es va organitzar el I Congrés Internacional d’Amics dels Museus que va tenir lloc a Barcelona.

L’entitat també ha estat pionera en la creació del voluntariat als museus i impulsora de la creació de tres federacions cabdals: la Federació Mundial d’Amics dels Museus (WFFM); la Federació Espanyola d’Amics dels Museus (FEAM); i la Federació Catalana d’Amics dels Museus (FCAM).

El fet que l’associació no estigui associada a cap institució museística permet una independència d’actuació i una recerca constant de principis d’identitat. El programa d’activitats culturals s’ha consolidat i és un punt de referència tant pels professionals del món de la cultura com pel públic en general.

L’Associació, amb seu al Palau de la Virreina de Barcelona i presidida des del 2002 per Fausto Serra de Dalmases, compta actualment amb un miler de socis als quals s’ofereixen visites a les exposicions més rellevants i a llocs exemplars del patrimoni cultural de Catalunya; cicles de conferències i seminaris amb els millors especialistes i professors universitaris; viatges culturals arreu d’Espanya, d’Europa i la resta del món; col·laboració amb institucions culturals, socials i cíviques de Barcelona i visites privades a institucions que han format part de la història de Catalunya.



Etiquetes: · · · · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies