15 març 2012
Exposicions Girona

Fins a l’1 de maig, “Maternitats” al CaixaForum Girona

eudald camps

Del 7 de febrer a l’1 de maig CaixaForum Girona del carrer Ciutadans, 19 de Girona presenta Maternitats.

Ho va sentenciar, l’any 1929, Franz Roh (autor del mític assaig Foto Auge): “La història de la fotografia ha tingut dos períodes d’esplendor: un al seu començament (Daguerre) i l’altre al final del seu desenvolupament fins a data d’avui. Allò que hi ha entre aquest començament i aquest final és en la seva majoria qüestionable […], ja que difereix de l’autèntica tasca del fotògraf, una tasca que no pot separar-se de les maneres de veure del seu temps.” I si valia pels anys trenta del segle passat, també val pel nostre frenètic present: “La tasca del fotògraf no pot separar-se de les maneres de veure del seu temps”, un fet, malgrat tot, que implica serioses contrapartides per a la disciplina, com ara la necessitat d’acompanyar les imatges de relats destinats a resemantitzar-les, històries breus, però contundents que pal·lien la tendència contemporània a consumir amb rapidesa i superficialitat tota la informació administrada per via visual.

Els fotògrafs ho saben i per això intenten reforçar la càrrega emocional de les seves instantànies amb els noms dels seus protagonistes i amb l’èpica de la supervivència que sol acompanyar-los. D’exemples, no ens en falten: començant per les mítiques sèries d’amputats o desapareguts d’autors de referència, com ara Gervasio Sánchez, fins als relats dilatats en el temps de Gustavo Germano (destaca amb veu pròpia el seu treball Ausencias), allò que singularitza els treballs d’aquests “cercadors d’imatges” és la seva capacitat per posar-se al costat dels supervivents marcats pels conflictes. Ho explicava David Rieff a propòsit de Sánchez: “Un col·lega em va explicar que hi ha dues maneres de fotografiar les guerres: a peu dret, amb els vius, o de genolls, amb els morts. Tenia raó, però hi ha un altre terreny encara: el de Gervasio. Les seves fotografies dels mutilats de guerra són la història del que passa després; és a dir, el llegat insuportable de la barbàrie.”

És justament en aquest espai equidistant (entre la indiferència dels vencedors i el silenci dels morts) que se situa la proposta de Bru Rovira per a Caixafòrum Girona: les seves maternitats no parlen de victòries ni de derrotes sinó de quelcom molt més íntim que cal saber copsar. En paraules del mateix Rovira:   “Vaig pensar: no hi ha res ni ningú que pugui arrabassar a un ésser humà la seva força interior. Sempre podràs trobar al teu interior una espurna d’humanitat i de bellesa per agafar-t’hi. La relació entre una mare i el seu fill pertany a aquest univers immaterial, privat i íntim capaç de sobreviure a qualsevol situació per molt malament que vagin les coses.” D’això es tracta: imatges d’amor i resistència per a temps desencantats.

A la imatge, “Musulmans”. Districte de Moradabah.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies