27 febrer 2012
Entrevistes Màlaga

Entrevista a Richard Prince que exposa al Museu Picasso de Màlaga

josé lebrero stals

El Museu Picasso de Màlaga acull del 27 de febrer al 27 de maig la mostra Prince/Picasso que exhibirà en primícia mundial llenços, collages i foto-collages que l’artista nord-americà Richard Prince ha creat durant els dos últims anys. El creixent reconeixement, no exempt de polèmica, que el seu treball ha tingut en el món professional de l’art l’ha convertit en un dels artistes mésobservats i més excel · lents de l’actual escena artística internacional. Richard Prince especula establint complexes relacions i curtcircuits entre elements del món de la imatge i el de la paraula.

Quant hi ha de fetitxisme en l’obra que presenta a Màlaga?
M’encanta dibuixar la boca. Em relaxa. És possiblement la part més interessant del cos. Fem moltes coses amb ella.

Quin paper tenen la dansa i la música en la concepció de la seva obra?
En el meu estudi sempre hi ha música posada. De vegades poso el mateix disc una i una altra, al llarg de tot un estiu. Repeteixo constantment. Quan vaig estar treballant sobre algunes pintures de Picasso l’estiu passat, em passava el dia escoltant l’últim àlbum de Wilco. No crec que això hagi influït en l’aparença de les figures. Això té més a veure amb El Greco i amb Cézanne.

Hi ha algun vincle literari en aquest conjunt d’obres?
Passa el mateix. Jo sempre estic llegint. De vegades, diversos llibres alhora. Mentre realitzava els petits collages de Picasso, el mes de setembre, vaig estar llegint les proves d’impremta de The Marriage Plot, el llibre de Jeffrey Eugenides, i una biografia de Peter Coyote. No crec que res d’aquestes lectures hagi influït en l’obra. També vaig llegir una mica de poesia de Picasso, però tampoc crec que el seu vers estigui en la meva obra. Em sembla que no em paro a pensar molt si mitjans com la música o la literatura influeixen en el que estic creant.

Hi ha cap període en particular de l’obra de Pablo Picasso que li hagi inspirat per al seu treball?
El meu preferit és el període rosa. M’encantava la seva ocupació de fotografies en blanc i negre d’escultures clàssiques grecoromanes i la interpretació que fa d’aquestes imatges. També m’agraden les sèries de l’artista i el seu model, un motiu que sempre hi és. Picasso mai va deixar de costat el cos.

¿Provenen els nus femenins d’alguna revista eròtica dels cinquanta o seixanta, o és impressió meva?
Les figures procedeixen de llibres d’anatomia. O de llibres tipus Com pintar el cos, publicats no fa gaire.Són molt genèriques, no pertanyen a ningú. La seva funció és servir d’ajuda als que volen dibuixar la figura humana.

El fet de emmascarar amb motius picassians, les fa més anònimes o més familiars a causa de la popularitat que van tenir les màscares de Picasso?
Crec que he trobat el camí per «entrar» en aquestes figures dibuixant-los rostres a la part posterior dels caps. Utilitzo la part fosca corresponent a tomb per posar les cares. Quan vaig trobar aquesta manera de resoldre-… (la meva contribució) …, vaig saber que era el moment de fer-ho …

Quins artistes, escriptors, músics i cineastes actuals li semblen rellevants? Quins ens ajudarien a comprendre millor la seva feina?
Estic influït per un gran nombre de coses, com qualsevol altre artista. Potser el que més m’afecta avui dia és el diari. La llegeixo cada dia i hi trobo tot tipus de «materials» estimulants.

Podria fer algun comentari sobre les diferències, si n’hi ha, a l’hora de treballar amb De Kooning i amb Picasso?
El «homenatge» a De Kooning va ser més concret … Va començar com a prolongació dels meus dibuixos hippies. Jo em vaig centrar principalment en les seves sèries de dones. Això de Picasso ha estat més general. Amb ell va ser amb qui vaig créixer. Sempre, des de petit, he dibuixat inspirant-me en Picasso. El dibuix és la base, els fonaments de gairebé tot el que faig. Encara que es tracti de traçar una simple línia recta.

Imatge : Richard Prince. Sin título, 2011.Ink jet, llàpis gras, pastel i carbonet sobre tela. 149,9 x 193,4 cm. © Richard Prince. Foto: Robert McKeever

Etiquetes: · · · · · · · · ·

Els comentaris estan tancats.

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies