24 gener 2014
Entrevistes Madrid

Entrevista a Martha Kirszenbaum, directora de la trobada “Parlant de la meva generació”

javier martín-jiménez

Javier Martín-Jiménez, president de l’associació Hablarenarte, entrevista a Martha Kirszenbaum, directora de la trobada “Parlant de la meva generació: la rellevància de les generacions en el comissariat contemporani” a ARCOmadrid 2014. Un nou avançament dels continguts que es debatran en les Trobades Professionals des de la visió dels professionals que els dirigiran.

Martha Kirszenbaum és comissària independent a París i Los Angeles. Va estudiar en l’Institut d’Estudis Polítics de París i a la Universitat de Columbia a Nova York. Els seus projectes curatoriales recents s’han exposat en Belvedere / 21er Haus (Viena), Palais de Tòquio (París) i Los Angeles Contemporary Exhibitions (LA). És la comissària convidada en 2014 de Kunsthalle Mulhouse, on organitzarà una exposició individual d’Anna Ostoya així com una mostra col·lectiva relacionada amb el neo-surrealisme. També prepara un projecte pel Globe Museum of Viena a desenvolupar l’any que ve.
Igualment en 2014 assumirà a Los Angeles el lloc de directora i comissària d’un nou espai d’exposició a la zona industrial del Downtown, que compta amb residències per a artistes, curadores i escriptors, en col·laboració amb la FLAX Foundation.
Col·labora regularment amb les revistes “Caleidoscopio”, “L’Officiel” i “Voxpop”, i recentment ha impartit seminaris sobre pràctiques curatoriales en la Université Paris VIII i en Parsons Paris.

Javier Martín-Jiménez: Fins al 15 de desembre pot veure’s en Los Angeles Contemporary Exhibitions la segona part de l’exposició The End of the Night / La Fi de la Nuit, el primer lliurament de la qual va ser exposada en el Palais de Tòquio com a proposta seleccionada pel Nouvelles Vaguis – Young Curators season. Com ha estat l’experiència de participar en aquesta convocatòria per a joves comissaris de la institució francesa? Com s’ha pogut dur a terme l’exposició en LA???

Martha Kirszenbaum: The End of the Night / La Fi de la Nuit és un projecte d’exposició doble que explora la influència visual de dos cineastes experimentals, l’americà Kenneth Anger i el francès Henri-Georges Clouzot. L’experiència en el Palais de Tòquio va ser brillant en el sentit que és un dels museus més dinàmics d’art contemporani a Europa, i formar part de la temporada de joves comissaris (on van ser seleccionats uns 20 projectes entri prop de 600 presentats) va ser una oportunitat única per reunir-se, discutir i intercanviar idees amb els joves comissaris internacionals de la meva generació. Em vaig sentir com si estiguéssim participant en un campament d’estiu curatorial, amb les seves alegries i drames (principalment durant el muntatge…). Espero que aquesta experiència hagi marcat el començament d’una profunda amistat i de futures col·laboracions. Haig d’esmentar que el resultat de la temporada també ha decebut a molts visitants, i que van sorgir diferents veus crítiques que van lamentar la confusió de tenir 20 exposicions diferents sota un mateix sostre, en lloc d’haver seleccionat menys projectes per fer una millor organització, finançament i exhibició de cadascun d’ells.?L’exposició de Los Angeles s’ha engegat en un context totalment diferent, ja que ha format part d’una campanya de França en aquesta ciutat titulat “Ceci n’est pas…”, que va reunir a diversos projectes amb artistes o curadores francesos cofinançats pels serveis culturals de l’Ambaixada de França i l’Institut Francès.?? 

JMJ: Aquesta i altres experiències prèvies t’han portat a dissenyar la trobada “Parlant de la meva generació: la rellevància de les generacions en el comisariado contemporani” per ARCOmadrid 2014. Qui estarà convidat a la trobada? Quins temes s’abordaran en ell???

MK: Amb aquesta trobada tinc la intenció de desenvolupar un debat relacionat amb la noció de generació en les pràctiques artístiques i curatoriales i la seva relació amb el mercat de l’art, especialment enfocat en el paper del comissari independent. M’ha interessat molt la idea de les “generacions culturals” des que era estudiant d’Estudis Culturals i vaig escriure la meva tesi del Master sobre la circulació de la idea de la rebel·lió heretada de les revoltes estudiantils de 1968 entre Europa Occidental i Oriental. Tom com un punt de partida per al desenvolupament d’aquest tema de la trobada la meva pròpia experiència curatorial, principalment com a assistent d’investigació en el New Museum de Nova York durant l’exposició de 2009 The Generational: Younger Than Jesus, on es van presentar a més de 50 artistes menors de 33 anys, o més recentment, com a part de la Nouvelles Vaguis, o més en general com treballar principalment amb artistes de la meva generació. He convidat a 8 curadores internacionals, incloent a Polly Staple, Tobi Maier, Karen Archey o Antonia Alampi, per definir, discutir i desgranar aquest tema, mitjançant qüestions com el post-Internet, les exposicions trans-generacionals, el paper i l’absència d’artistes i comissàries dones, etc.?? 

JMJ:  Aquests temes també tenen molta vinculació amb un dels projectes que estàs desenvolupant actualment en una marcada línia feminista.?

MK: Porto temps pensant en l’organització d’una exposició col·lectiva de joves artistes dones, inspirada pels escrits de Chris Kraus i la seva pel·lícula de 1986 How to Shoot a Crime Scene, a més de, en un grau més irònic, pel més recent i popular programa de televisió Girls.?D’una banda, m’agradaria fer referència a una generació emergent de creadors que treballen amb nous mitjans i Internet mitjançant la presentació d’obres de joves artistes dones, alguna cosa que em sembla important observant que la present escena artística, sobretot a Berlín, està sovint gairebé exclusivament representada per artistes joves de sexe masculí. Per donar un exemple, una recent exposició col·lectiva que incloïa únicament el treball d’artistes homes de raça blanca en la galeria Kraupa-Tuskany ha portat a apassionats debats, sobretot en una pàgina post-feminista molt popular de Facebook, només accessible per a dones. És en aquest context on m’agradaria enfrontar els debats contemporanis amb els escrits de Chris Kraus, i, possiblement, altres teòrics feministes.?D’altra banda, m’agradaria que l’exposició adoptés la forma d’un programa de televisió, amb tots els seus elements perifèrics deconstruidos, però sense que, al final, es donés necessàriament explica d’això. Cada artista convidat produirà un segment narratiu o una eina per a aquesta ficció televisiva: un guió, una posada en escena, un càsting, una banda sonora, un cartell… 

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies