10 agost 2017
Notícies Màlaga

Els colors de Jawlensky i cartells revolucionaris al Museu Rus

bonart

Els espais expositius temporals de la Col·lecció del Museu Rus de Sant Petersburg, Edifici de Tabacalera, avinguda de Sor Teresa Prat 15 de Màlaga, es renoven al complet amb les mostres Aleksei i Andreas Jawlensky. L’aventura del color i Cartells de la Revolució. La primera d’elles recupera a una de les figures més destacades de la pintura expressionista russa, Alexei Jawlensky (Torzhok, Rússia, 1867-Wiesbaden, Alemanya, 1941). El pintor, contemporani i amic de Kandinsky, va desenvolupar la major part de la seva carrera a Alemanya, país al qual va emigrar el 1896 i hi va viure fins que va morir el 1941.

A Munic estudia Belles Arts i coincideix amb Vasili Kandinsky i la també artista Marianne von Werefkin. Jawlensky i Kandinsky participen junts en diferents projectes artístics i exposicions del grup Der Blaue Reiter / El genet blau) a partir de 1911. Al costat de Paul Klee i Lyonel Feininger funden el col·lectiu Die Blaue Vier (Els quatre blaus) en 1924. Aquest grup porta a terme mostres col·lectives tant a Alemanya com els Estats Units. Els quatre artistes comparteixen un interès comú per l’art medieval i el primitiu, a més d’un ús molt personal de les varietats cromàtiques.

L’exposició que presenta la Col·lecció del Museu Rus recupera l’obra d’aquest pintor; en ella es pot fer un recorregut sobre les diferents etapes artístiques, establint una relació entre l’autor i el moment històric, com és el canvi de l’ús dels colors després de la I Guerra Mundial, o bé un reflex del seu estat de salut, que es va anar deteriorant a poc a poc com a conseqüència de l’artrosi que va patir en els seus últims anys de vida.

La malaltia, en aquest cas una forta grip, està darrere d’una de les sèries més emblemàtiques del pintor: les anomenades Konstruktive Köpfe o Caps. Aquestes obres reben el nom per la seva estructura geomètrica, amb colors atrevits, que defineixen un rostre amb els ulls tancats. Aquests treballs marquen una etapa íntima de l’artista, que el distingeix d’altres pintors de la seva època per la seva forta personalitat, marcada per un ús peculiar de la paleta cromàtica.

A la mostra també es exhibeixen una sèrie de treballs del seu fill, Andreas Jawlensky (Preli, Letònia, 1902-Barga, Itàlia, 1984) que, després de gairebé un segle, de nou es citen a la sala d’un museu. Pare i fill van exposar junts per primera vegada el 1914. Exposicions que marcaven dos estils, més expressionista per part del progenitor i un vessant propera al post-impressionisme per part d’Andreas. La mostra es completa amb gairebé una vintena de treballs d’artistes russos que van influir d’alguna manera en l’obra de Jawlensky, com el seu mestre Ilià Repin, el seu amic Valentí Serov o Dimitri Kardovsky.

La Col·lecció del Museu Rus rep l’exposició Cartells de la Revolució. Aquesta mostra, composta per cartells i fotografies de l’època, és un recorregut per un dels episodis més coneguts de la història d’aquest país, com va ser l’època de la Revolució, de la qual a l’octubre d’aquest any es compleix un segle.

A més d’un mitjà d’expressió, els cartells van ser un instrument de propaganda que marcava els diferents corrents, fent servir una simbologia fàcilment identificable. La consigna era emprar un llenguatge breu i combatiu, prenent com a punt de partida les imatges i estètica populars, a més d’influències modernistes i de les avantguardes russes.

Els corrents ideològics van trobar en els cartells el vehicle idoni per a arribar a qualsevol segment de la població. Al seu torn, mostren dos vessants diferenciades: d’una banda, aquells que són un reflex d’un futur esperançador i, de l’altra, els que inciten a la revolució proletària. Els diferents artistes ensenyaven en els seus treballs temes com la guerra, la lluita contra la burgesia internacional, la propaganda antireligiosa, la manca de recursos econòmics o l’analfabetisme del poble.

Ciutats com Petrograd, que en l’època soviètica passarà a dir-se Leningrad per tornar a ser, en l’actualitat, Sant Petersburg, van ser la seu de part d’aquests moviments gràcies en part a la posada en funcionament en els anys 20 de l’Agència Telegráfica Russa. Noms com Vladimir Kozlinski i Vladimir Lebedev van destacar en aquesta època.

Cartells de la Revolució convida a conèixer la influència d’aquest mitjà de comunicació, fonamental en la Rússia soviètica i que està lligat íntimament a la cultura i el desenvolupament de la història d’aquest país.

A la imatge, vista de l’exposició “Cartells de la Revolució”.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies