18 desembre 2015
Opinió Barcelona

El revolt de Cadaqués

vicenç altaió

Aferra ferm la tanca del jardí,

tan bellament vida desendreçada.

Cactus i porcs, figues sota l’esfera

i el pla tangent d’un hàbitat indòmit.

Se sent el mar mogut, a prop, i els rocs 

rompent l’indret, a cops, el sempitern.

Un clos plegat de ressò d’afonies,

de morts i plors. Terra erma que fruita.

El manuscrit que llegim ha estat

escrit pels morts, ells en la sequedat.

Enterra-hi bé els llibres, rega el lluc

que sobresurt com un mot dins la boca.

 Tot estripat, imprimeix el poema.

Gràcies a El procés. Revista contracultural s’han posat a l’abast diversos manuscrits inèdits de Joan Vinyoli. Hem pogut saber que, per exemple, Vinyoli va passar a Cadaqués la Pasqua del 1968, un dia de pluges i vent. A la carta del 14 d’abril que adreçà a Teresa, la seva esposa, detalla, hora a hora, el que fa. Són dies d’hedonisme, entre menjar, beure i conversar: (…) Després anàrem a parlar de poesia al Marítim, que és el centre de reunió de tothom, sobretot quan fa sol. Vaig llegir-li (a la Carmina, que és amb ell des de l’hora d’esmorzar) dos o tres poemes que li varen agradar molt. Va fer-me observacions i va dir-me coses útils. En tot cas, desconeixem els poemes que va llegir a la Carmina.

L’exercici poètic que he procurat prova d’escriure el poema que Joan Vinyoli va llegir a una amiga al bar Marítim de Cadaqués; tot i que sabem que ni va ser escrit ni llegit llavors, sinó ara. La poesia participa d’un procés d’esborrament de la pertinença i de personalització. El poema està localitzat en un paisatge concret, el revolt que abandona la platja del Llané petit, a Cadaqués, i que s’enfila en direcció a la Conca. Aquest entorn forma part de l’itinerari d’unes cartes que adreçà també a la Teresa, com a lectora altra i dipositària, el mateix dia. El poema a través del no-temps de l’art s’adreça al poeta, ja mort. Perquè sigui ell que l’escrigui.

El poema que he proposat és de tall vinyolià, això vol dir breu, perquè, tal com ell mateix formulà al mecanoscrit El principi poètic, un poema llarg no deu existir, perquè és contradictori amb el seu enunciat. Un poema ha de produir elevació. La seva excitació lírica, de tipus psicològic –afirmava–, no pot ser sostinguda un cop passada la mitja hora. A aquestes consideracions, que poden semblar una pruïja, s’hi mantingué fidel. Com també, al sentit de misteri (Rilke) i a una expressió quasi dramàtica, de segona veu (Elliot), que el poema arrisca de junyir.

El poema ha de ser llegit a peu dret i en veu alta. Qui el llegeixi ha de saber que el poema no s’adreça a ell. No és una lectura íntima, interior. El poema s’ha de posar dempeus, sense sòcol.

A la imatge, El revolt de Cadaqués. Foto Albert Heras.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies