30 setembre 2015
Reportatges Olot

El paisatge en els jardins de RCR Arquitectes

enric batlle i durany

El paisatge és una part molt activa en totes les obres de RCR. El lloc on es desenvolupen les seves intervencions no és un element qualsevol en la seva concepció, sinó que esdevé la seva física i metafísica fundació. Les essencialitats que ells descobreixen a cada indret els ajuden a construir la particular atmosfera de cadascuna de les seves creacions i configuren en el seu conjunt una certa idea de paradís perdut com la que podríem trobar en l’arrel de qualsevol forma de jardí. Els paisatges resultants esdevenen autèntics jardins secrets on s’arriba a confondre l’arquitectura amb la natura, el tangible amb l’intangible. Els jardins de RCR són sempre el resultat de la interacció que es produeix entre la natura i les seves acurades intervencions. Una successió de límits complexos que pretenen desdibuixar les tradicionals relacions entre l’interior i l’exterior, o entre la intervenció que realitzen i el paisatge que la suporta, i això dóna lloc a una arquitectura que és en si mateixa un paisatge. Unes arquitectures que és necessari conèixer deixant passar el temps, el sol, els núvols, la neu, la pluja, la boira, la foscor o la lluna. Uns indrets únics en els quals les colades de lava, les grederes, les columnes basàltiques, els tossols i els bombaments conviuen amb els aiguamolls, els rierols i les deus, i també amb els prats, la molsa, les fagedes i les rouredes, i, gairebé sense que ens n’adonem, també amb les materialitats de RCR, que a vegades percebem negres, grises, vermelloses o ataronjades com ara el ferro i els volcans, però que en altres situacions quasi desapareixen en pretendre trobar la difícil dissolució dels límits entre arquitectura i paisatge. Els jardins secrets de RCR no es poden explicar amb una sola imatge, sinó que només una encertada successió de diversos plans ens pot ajudar a descobrir-ne les diferents profunditats. Com succeeix en els jardins japonesos, només podem entendre les obres de RCR des de l’experiència real d’aproximar-s’hi, recorrent els seus camins, experimentant les seves atmosferes, gaudint de la sensibilitat dels seus mínims detalls i de la subtilesa de les relacions espacials que allà s’hi estableixen.

A la imatge, RCR. Prototip Cèl·lula de l’exposició  Creativitat Compartida, 2015. Palau Robert, Barcelona. Fotografia Vanessa Miralles.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies