14 gener 2014
Notícies Figueres

El Museu Dalí presenta “Carreta fantasma”, la darrera adquisició

bonart

La Fundació Gal·la-Salvador Dalí ha presentat l’última adquisició d’obra, un oli sobre fusta de l’any 1933 titulat Carreta fantasma. S’ha comprat a un col·leccionista particular que vol romandre en l’anonimat.?? En l’acte de presentació han participat Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dalí, i Montse Aguer, Directora del Centre d’Estudis Dalinianos, que han destacat la importància de l’adquisició d’una peça d’estil surrealista pel fet que s’incorpora a uns fons que s’han anat ampliant des de l’any 1991, amb més de 300 peces, 11 d’elles de l’època surrealista, formant així la més gran antològica de l’artista empordanès, situada a la seva ciutat natal

La Fundació Dalí té com un dels objectius prioritaris preservar, difondre i ampliar el llegat del pintor. Des de l’any 1991, es duu a terme una intensa política d’adquisició d’obra destinada a completar l’univers daliniano que es conserva en el Teatre-Museu Dalí. L’objectiu de la política d’adquisicions de la Fundació és mantenir el museu de Figueres com la peça fonamental per entendre l’evolució pictòrica, el pensament i la vida de Salvador Dalí

Aquesta pintura havia format part de la col·lecció d’Edward James (1907-1984), poeta anglès, conegut sobretot per ser un fervent defensor del surrealisme. Va ser mecenes de Dalí entre 1936-1939, així com de René Magritte. La seva casa, Monkton House, prop de West Dean en Sussex (Anglaterra) era un somni surrealista: incloïa objectes com un gran sofà al que Dalí va donar la forma i el color dels llavis de Mae West, el conegut sofà-llavis, i el telèfon-llagosta, en el disseny de la qual el poeta va col·laborar amb Dalí. Aquest oli, cal contextualitzar-ho en els anys 1933-1936, quan Dalí realitza diverses obres que tenen a la plana de l’Empordà i la platja de Roses com a protagonistes: les dedicades a la seva cosina Carolina o Carreta fantasma.

En el centre d’una plana àrida i al mateix temps lluminosa, observem una carreta de dues rodes que es mou en adreça cap a un poble. La forma de la tartana tendeix a barrejar-se amb la ciutat, convertint-se, així, en la seva pròpia destinació. Es tracta d’una il·lusió de perspectiva en la qual l’habilitat del pintor intenta confondre’ns una vegada més. On esperàvem veure les rodes, hi ha dues estaques clavades en el sòl. Els personatges que apareixen asseguts en el carro s’identifiquen amb l’arquitectura de la ciutat del fons. En aquest, com en altres jocs visuals proposats pel pintor, té un paper fonamental el mètode que Dalí va batejar com a mètode paranoicocrítico: “mètode espontani de coneixement irracional basat en l’objectivitat crítica i sistemàtica de les associacions i interpretacions de fenòmens delirants”. Veiem una tartana i una ciutat o ambdós elements alhora.??La carreta o tartana era el mitjà de locomoció habitual durant l’adolescència del pintor. En la seva autobiografia Vida secreta hi ha referències relacionades amb la família Pichot: “Vaig partir en una tartana amb el senyor i la senyora Pichot i Julia, la seva filla adoptiva, de setze anys d’edat, que tenia llargs cabells negres. El senyor Pichot guiava ell mateix el carruatge”. El carruatge és també un element present en la iconografia surrealista i en la filmografia de Luis Buñuel, per exemple en Belle de jour.

Dalí i el seu paisatge, elements inseparables en la producció artística del pintor. Josep Pla en la seva obra Grans tipus, retrata amb precisió aquesta relació: “En aquella època [1926] Dalí semblava un lleopard famélico. Però tot això eren simples venadas de joventut que faltamente passarien. I, en efecte, sempre que durant aquests anys es va expressar amb autèntica sinceritat van aparèixer de seguida les breus qualitats de dibuixant al servei del seu descobriment: del descobriment del paisatge de l’Alt Empordà, que ha estat, és i serà l’obsessió de la seva vida. Sobre aquesta base va iniciar els primers temptejos de les seves grans síntesis posteriors, realitzades amb una precisió prodigiosa, amb un lúcid realisme. Quan nosaltres, els empordanesos, vam veure aquella tartana en el pla dilatat, sota la volta del cel net, clar, resplandeciente i immens, comprovem que ens havia nascut el pintor, el pintor que havia descobert i comprès (tan bé com un payés del terrer) el nostre país.”

Des del punt de vista tècnic, ens recorda a altres obres de la nostra col·lecció, com a Retrat d’Emilio Terry (cat. nº. 249), L’espectre del sex-appeal (cat. nº 338) o Retrat de Gala amb dues costelles de be en equilibri sobre la seva espatlla (cat. nº 130) per la seva minuciositat, característica del moment en el qual Dalí pinta Carreta fantasma. Així com per l’ús de fustes nobles, la caoba en aquest cas, de mesures reduïdes com a suport d’una pinzellada precisa, amb capes transparents, amb detalls gairebé imperceptibles que fan que aquesta pintura ocupi un lloc d’honor a la Sala del Tresor del Teatre-Museu Dalí, que compleix, en 2014, 40 anys d’existència.

La pintura es podrà veure a partir del dia 14 de gener a la Sala del Tresor del Teatre-Museu Dalí de Figueres.

A la imatge, Montse Aguer , directora del Centre d’Estudis Dalinians i Antoni Pitxot, director del Teatre Museu Dalí, amb la nova obra. (Foto Manel Lladó-El Punt-Avui)

Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies