3 juliol 2017
Exposicions Granada

El calotip i les primeres imatges fotogràfiques de l’Alhambra

bonart

La Cripta del palau de Carles V a l’Alhambra presenta del 27 de juliol al 15 d’octubre l’exposició Orient al Sud: el calotip i les primeres imatges fotogràfiques de l’Alhambra (1851-1860). La mostra, coproduïda pel Museu de la Universitat de Navarra, el Patronat de l’Alhambra i Generalife, inclou seixanta originals de la col·lecció del Museu , així com l’àlbum de Louis DeClerq, Voyage en Espagne que conté 51 fotografies en paper a l’albúmina a partir de negatius en paper encerat.

Ens trobem davant d’una exposició sobre el mètode patentat per Henry Fox Talbot el 1841 i la seva utilització per elaborar una primitiva imatge fotogràfica feta a Espanya i amb l’Alhambra com un dels seus temes preferents. Els fotògrafs que van triar el procediment anomenat «calotip» (del grec Kallos -hermoso, bell- i typos -esquema-), ho van fer per la lleugeresa i versatilitat enfront de la rigidesa del daguerreotip, obtenint amb ell belles fotografies d’una textura vellutada, fixades sobre papers d’exquisida qualitat.

El calotip va subministrar a fotògrafs francesos, britànics i alemanys la possibilitat de generar imatges que mai abans s’havien realitzat i concebre així una nova forma d’expressió artística. Encara que no tots els seus practicants van aconseguir aquestes fites, els «primitius fotògrafs» estaven creant al mateix temps un nou i vast cos documental, aportant al repertori de la realitat, del que existia i era conegut en el seu temps, aquesta nova imatge d’elements fins llavors aliens a la quotidianitat de l’home de mitjan segle XIX. En aquest exercici van adquirir una aura especial gràcies a la creença generalitzada que eren transmissors de certeses i exactituds, qualitats inassolibles fins llavors per a altres artistes. No obstant això, el seu treball no va ser majoritàriament acceptat en el seu temps com una producció artística i pocs d’entre els seus contemporanis van comprendre l’abast d’aquest nou mitjà d’expressió, capaç de subministrar-nos avui una imatge detallada i versemblant de l’Alhambra durant la dècada de 1850.

El fenomen fotogràfic néixer estretament lligat al viatge i a l’experiència visual i emocional que la seva realització proporcionava. Com a fenomen històricament lligat a l’univers cultural il·lustrat i burgès, viatjar va constituir una oportunitat creativa i una valuosa eina per a l’adquisició de coneixement i experiència per part de les elits vuitcentistes. Un coneixement sovint publicitat a través de relacions de viatge i repertoris d’imatge, proveint a lectors i diletants d’un cúmul d’experiències alienes que convidaven a l’emulació.

Les primeres experiències fotogràfiques vinculades al viatge constitueixen, per això, una nova forma d’expressió i de registre, materialitzats ara a través d’un mecanisme òptic i una complexa operatòria química. Com abans ho van fer i continuarien fent altres mitjançant el llapis, la càmera lúcida, l’aquarel·la o el diari manuscrit, la fotografia s’insereix en una tradició de mecanismes i procediments tendents a precisar la mirada, transmetre experiències i obrir el món als europeus.

Tot i que el viatge no va ser l’únic motor que alimentava la dinàmica fotogràfica en els seus orígens, va haver de constituir un inapreciable camp de proves per a l’assaig de solucions tècniques i expressives, promovent una major accessibilitat a l’ampli repertori de motius associats al orientalisme. En facilitar l’exercici de la fotografia en aquests nous i llunyans destins que obrien les modes culturals (Egipte, Turquia, Palestina, Algèria, Espanya) va promoure la seva pràctica en llocs on d’una altra manera no s’hagués donat, o ho hauria fet molt més tard. Això explicaria el primerenc arrelament del calotip en zones on ni tecnològicament, ni social, ni culturalment es donaven les premisses adequades. Els calotips en i sobre Espanya podrien valorar-se, des d’aquesta perspectiva, com assaigs d’aplicació en un ambient d’incertesa, donades les dificultats per al control de la llum, la disponibilitat d’agents químics o la simple mobilitat en el territori; però també en un ambient poblat d’arguments del seu passat i present dotats d’un indubtable atractiu. Fotografiar a Espanya i sobre Espanya es va convertir així tant en un repte com a una oportunitat.

Encara que alguns d’aquests testimonis fotogràfics romanguessin com fragments d’experiències gairebé privades, subjectes a una difusió restringida al cercle de les amistats i dels iniciats en el nou artefacte, altres van transcendir el llindar del que és privat, convertint-se en una potent eina per expandir públicament llocs i motius que ja formaven part del gust dominant. Granada era un d’aquests llocs i Orient un de tals temes. El mateix títol de l’exposició -Oriente al Sud- vol expressar el reconeixement a tots aquells viatgers i fotògrafs que van buscar en el Sud peninsular l’empremta d’Al Andalus.

A la imatge, detall de l’obra “Cour des Lions” de Gustave de Beaucorps.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies