28 abril 2012
Entrevistes Barcelona

Entrevista a Pepe Serra, director del MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya

mercè alsina

Pepe Serra és el nou director del MNAC. Comencem parlant de comunicació: projecta un web participatiu i de xarxa. Vol obrir el museu a la gent, als especialistes i al món. Escorcollarà el museu per activar tot el potencial de les col·leccions i el connectarà amb la ciutat…

Hi haurà una sotragada al museu?

Com a tots els museus, li convé una sotragada. Ens convé fer un discurs molt crític dels museus des dels museus. El MNAC necessita tenir un projecte científic, de coneixement, rigorós, prestigiós, ampli en el sector de l’art, en el país. Necessita un projecte de territori real, amb projectes que el MNAC pot reforçar. Necessita una projecció internacional que no té, amb la consegüent projecció dels artistes catalans, i de l’art o de les col·leccions del país a fora. No hi hauria d’haver cap persona que no vingui una vegada al MNAC, som 7 milions, i tenim 400.000 visites.

Això vol dir acostar-se a la ciutat?

El recinte natural del MNAC comença a les torres venecianes, i aquell recinte ja té una plaça que ja hauria de ser l’accés al MNAC, que puja, que té uns jardins… i altres espais amb esdeveniments, intervencions, i algun espai expositiu encara per definir, poden estirar la goma cap a ciutat. Si hi passen més coses vindrà més gent, però hem de ser més radicals i arriscats.

Amb la programació també?

Sí, el museu treballarà per projectes. Els estudis preparatoris i explicar La batalla de Tetuan en una sala de la permanent és un projecte, una gran temporal és un projecte i convidar dues obres del Prado a dialogar amb unes obres gòtiques, també. El MNAC ha de desplegar tot el potencial que té i identificar projectes nous, amb valor afegit, que creïn vincle amb el públic i generin recerca. Convidem artistes, escriptors, comissaris de fora que treballin amb els nostres. Explorem la col·lecció críticament, travessem-la per temes, qüestionem-nos la fractura romànic/gòtic…

En fotografia hi ha necessitats específiques.

Abans de l’estiu el museu presentarà unes primeres línies de programació. El tema de la fotografia mereix un capítol a part. Hi ha una comissió en marxa d’experts, hi és David Balcells però no hi són Jorge Ribalta ni Joan Fontcuberta… no hi són els artistes, no hi ha acord. El sector és complex, patrimonis importants, la via documental i històrica, la via artística. Hem d’esperar aquest informe i l’opinió dels artistes. El MNAC pot ser el Centre Nacional de Fotografia, entès en un sentit obert. Un espai amb col·leccions a disposició de tothom per fer projectes; recursos i mitjans tècnics d’investigació, de recerca i de reproduccions a disposició de tots els espais, els privats també, i que fa un sumatori que dóna valor i més instruments i més capacitat d’exportar. On hem de portar el romànic i el gòtic és a Chicago i a Cleveland. Si aconseguim presentar el gòtic a l’Art Institute, això és fer internacional l’art català. En fotografia és el mateix, podem anar amb el Colom on vulguem (dic aquest nom perquè no hi ha discussió). El romànic, el gòtic, el modernisme i la fotografia és en el que som forts al MNAC, i llavors no calen obres de Picasso, Miró ni Dalí, perquè ja hi són i són molt bones, però jo no vull treballs de Picasso, obres de Picasso per al Picasso, ja els en demanaré en préstec. I pel que fa a Tàpies, igual. La idea és treballar amb una concepció de patrimoni més transversal, en què les propietats i titularitats s’haurien d’anar diluint. Quina ciutat no voldria un monogràfic de Miró, de Dalí, de Tàpies i de Picasso creats pels mateixos artistes?

I l’ajustament entre el MNAC i el Macba?

No hi ha conflicte, el MNAC té una missió ben definida, l’art català sense distinció ni límit de cronologia i això és una intel·ligència i una línia d’actuació molt clara. Els fons del Macba estan a disposició del MNAC i els del MNAC a disposició del Macba. En algun projecte es veurà aquest missatge.

Treballareu amb comissaris externs?

Els museus necessiten estructures més lleugeres. Als nostres equips els convé molt treballar amb gent de fora, fan falta mirades que ens revelin coses que de tant a prop no veiem.

Quan podrem veure coses?

Anar a buscar els de fora, discutir, obrir-se, això ja ho estem fent. Quant a activitats, diàlegs, intervencions petites, a la tardor ja podrem fer coses. Amb tot allò expositiu hem de tenir més paciència. La programació del 2012 és com d’un final d’etapa, una exposició de gòtic d’estil, el gòtic internacional, i a la tardor hi ha una cosa sobre casuístiques de restauració. Jo el que no vull fer és córrer per fer exposicions mal fetes en un any perquè els diners… l’exposició valdrà un dineral sigui bona o dolenta. Fa 30 anys que hi ha La batalla de Tetuan allà, que és un quadre magnífic, i resulta que tenim tot el preparatori, i no l’hem exposat mai. Que algun escriptor ens expliqui la batalla i entrem en la pintura de Fortuny d’una altra manera. I si algun artista ens col·loqués alguna peça contemporània entre les talles romàniques…, és impossible que amb això no hi hagi respostes amb sentit. He demanat a artistes, com ara Perejaume, que s’hi passegin, que mirin, que proposin.

El 2013 es trencaran els límits cronològics?

Absolutament, l’exposició central ja queda fora de la cronologia que teníem adscrita, també bones notícies en fotografia, però no puc avançar res més. He fet unes 150 entrevistes i ara la foto del museu ja està feta. Estic segur que viatjant generarem projectes. He escrit a 50 o 60 museus internacionals i les respostes són magnífiques. Ara, quan parles amb un director del British, posem per cas, com a molt et parlen del 2014. Som esclaus d’una remodelació, jo prefereixo la intervenció contínua. Ara tocava la de l’art modern; ni parlar-ne, fem projectes. Res no és menor. La reserva de col·leccions, li dic que vingui l’Ignasi Aballí, i es fascina; l’arxiu iconogràfic, 150.000 imatges, és al·lucinant; tenim la millor biblioteca d’història de l’art de l’Estat espanyol, què passa aquí? O el fons Cirlot: espases, iconografia, pel·lícules… La meva obsessió ara és aixecar tapes.

A la imatge, Pepe Serra (Foto Joan Miguel Morales).

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies