26 maig 2012
Exposicions Sant Cugat del Vallès

Formes laberíntiques d’Eduard Arranz-Bravo a La Galeria

sílvia muñoz d’imbert

Fins al 3 de juny, Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) presenta alguns dels seus darrers treballs a l’espai de La Galeria de Sant Cugat del Vallès. Es tracta d’una sèrie d’obres en les quals, flotant sobre fons monocroms, trobem formes laberíntiques, a mig camí entre una simbologia i una cartografia primitiva de motius geomètrics irregulars, com a Seraneb, inundades per un cromatisme viu i intens en què destaquen, per damunt de tots els colors, el vermell i el negre, com a Orleans, la sèrie de quadres Tomas realitzada mentre llegia Thomas Mann o Por los, entre d’altres. El nou discurs d’Arranz-Bravo queda íntimament lligat a certs ecos iconogràfics del passat en l’obra Cavaller al novembre, que connectaria amb altres obres del pintor: des de Genet (1950), Horse man (1998) i Pintor a cavall (2006). La sèrie Hand-mà se centra en un altre element proper a la seva iconografia: les mans, una part del cos que ja apareixia a L’estigma del pintor (1992). Segons Albert Mercadé, director artístic de la Fundació Arranz-Bravo: “La mà estesa no solament és l’expressió màxima del creador, sinó també el signe plàstic que vincula l’artista a una tradició iconogràfica, primitiva i genuïna, la mateixa que l’uneix amb el pintor d’Altamira, el mestre de Taüll o els frescos de Giotto.”

Arranz-Bravo continua incansable, transitant el camí propi que ha escollit, un itinerari individual que fuig de la comoditat i dels llocs comuns per interpel·lar el propi procés creatiu una vegada rere l’altra. El creador s’allunya de preconceptes i teoritzacions anquilosades i es deixa dur per una expressió artística identificada amb el sentiment: és la pintura la que condueix els seus passos i el pintor, atent, el que accepta la seva realitat i els seus misteris.

Aquesta actitud, però, no significa que resti aliè a la seva preocupació per l’ésser humà. Com assenyala Mercadé, l’ésser humà és l’autèntic protagonista de l’obra de l’autor, un autèntic leitmotiv que el lliga a una línia que té una visió antropomòrfica del món, una tradició que recorre l’art del segle XX, a partir de figures com les de Picasso i Miró, l’obra dels quals coneix en profunditat d’ençà de la seva relació amb la Sala Gaspar, l’any 1966, igual que l’obra de Freud i Bacon. Tot i que, en els darrers anys, sobretot a partir de la dècada dels 90, ens trobem un Arranz-Bravo que trasllada el seu interès del cos a l’ànima, en un gir simbòlic que aprofundeix en una reflexió cultural de l’home. Es tracta de la consecució lògica d’un pintor que ha arribat a la seva maduresa creativa, des d’un esperit inquiet i nòmada ancorat enmig de la natura que el rodeja a Vallvidrera, la visió d’un artista català obert a un món global que des de les finestres de Nova York i San Francisco irradia la seva iconografia arreu del cinc continents.

A la imatge Eduard Arranz-Bravo. Cavaller al novembre, 2011. Oli sobre tela. 146×114 cm.

Etiquetes: · · · · · · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies