JP_Bonart-1280x150px-Online-

Exposicions

Descobrint Cardona i Lladós a la Galeria Gothsland

Descobrint Cardona i Lladós a la Galeria Gothsland
Situada al carrer Consell de Cent –una de les que encara hi aguanta–, la galeria Gothsland celebra aquesta temporada quatre dècades de trajectòria artística a Barcelona. Des del seu inici, l’any 1978, la Gothsland ha invertit una gran part dels esforços a reivindicar la potència artística del modernisme català en un moment en què aquest particular moviment no només no estava de moda, sinó que era fins a cert punt menystingut. Durant aquests quaranta anys i a còpia d’exposicions monogràfiques i col·lectives d’artistes modernistes i de primeres avantguardes, la galeria ha contribuït a fer del modernisme un moviment artístic de primer ordre reivindicat i reconegut per institucions, crítica i, sobretot, pel gran públic fins al punt d’assimilar-lo com un dels períodes daurats de la història de l’art català. Fundador d’Els Quatre Gats. Quatre dècades és una fita important, i per celebrar-la degudament s’ha triat un artista al qual es dedicarà una monogràfica per obrir la temporada d’aniversari: Joan Cardona i Lladós (Barcelona, 1877-1958). No s’espantin si no el coneixen, és normal. El cas de Cardona i Lladós és paradigmàtic per veure com n’arriba a ser de capritxosa la fortuna crítica dels artistes més enllà de la seva mort: tot i figurar entre els fundadors d’Els Quatre Gats, tot i tenir un estil clarament reconegut i reconeixible, tot i publicar obra a les principals revistes europees del tombant de segle (Le Rire, Le Frou-Frou, La Vie Parisiènne, Jugend, Fantasio...), tot i guanyar premis a San Diego i San Francisco, tot i que diversos museus li van comprar obra, avui és un artista sorprenentment desconegut. Així doncs, davant un vastíssim desert bibliogràfic i d’obra, es va iniciar una recerca, una tasca d’investigació detectivesca que s’ha allargat alguns anys, i que ha revelat de mica en mica detalls de la vida i l’obra de l’artista. Hem de situar Joan Cardona i Lladós naixent en el si d’una família humil –un tret que va conservar amb els anys– i entrant en l’univers artístic a través d’uns músics coneguts del seu pare, que treballava de jornaler en una vaqueria. Com ja hem dit, Cardona va coincidir amb la colla d’artistes fundadors del mític punt neuràlgic del modernisme barceloní: Els Quatre Gats; de fet, va entaular una relació especial amb Ricard Opisso, de qui va ser cunyat i també veí durant gran part de la seva vida a Barcelona. Envoltat de grans personalitats i artistes consolidats i pesants com ara Casas, Rusiñol, Utrillo o el mateix Opisso, Cardona va anar evolucionant fins a trobar un llenguatge visual adequat a la seva personalitat artística: entorn del 1901 podem dir que ja ha trobat el camí, la il·lustració, i és a partir d’aquí que continua treballant un univers de figures elegants i estilitzades –sobretot femenines, però també masculines– que va fer furor a les publicacions europees de principis del segle XX. Establir-se a París. L’èxit entre la premsa i el públic estrangers és degut al fet que el 1900  l’artista va marxar de la Ciutat Comtal per establir-se a París, en una petita casa al costat del cementiri de Montmartre. No cal dir que, en aquest context, Cardona va tenir la magnífica ocasió de beure directament de l’Art Nouveau i dels artistes del fin-de-siècle parisenc, amb una marcada preeminència dels prohoms del moment, com per exemple Henri de Toulouse-Lautrec. El 1904 se celebra la primera subhasta individual de la seva obra a la capital francesa i esdevé una fita cabdal en la consolidació de la seva carrera, de la qual també destaca la seva participació en l’Exposició Internacional de Belles Arts, el 1907. Fins al 1914, la carrera de Cardona i Lladós va continuar a l’alça; tanmateix, l’inici de la Primera Guerra Mundial el va obligar a retornar a la seva Barcelona natal (amb la qual no va perdre mai el contacte), on continuà vivint fins a la seva mort, el 1958. Vuit-centes obres. Gràcies a la investigació duta a terme per Gabriel Pinós, director de la galeria Gothsland, ha sortit a la llum un corpus artístic de més de vuit-centes obres de Joan Cardona i Lladós, la majoria d’aquestes exposades i publicades –a pàgina sencera i/o en portada– en les ja citades publicacions. Mentre residia a França va fer fortuna amb una tipologia molt concreta: les espanyolades. Aquestes escenes de dones vestides de gitana i les típiques manolas i chulas que també van pintar altres artistes del modernisme català, com ara Ramon Casas, van ajudar Cardona i Lladós a superar el doble esforç que un artista barceloní havia de dur a terme per sobreviure i triomfar a París: d’una banda, havia de provar la seva vàlua com a artista, i, de l’altra, l’havia de provar com a estranger. D’aquesta manera, traçant un curiós paral·lelisme amb el paper que la galeria va desenvolupar durant els inicis de la seva trajectòria a l’avantguarda de la reivindicació del modernisme, l’exposició que la Gothsland dedicarà a Joan Cardona i Lladós, del 17 de novembre al 17 de gener del 2018, té una doble meta clara: d’una banda, donar a conèixer i situar la figura de l’artista, alhora que es marca una fita dins la historiografia del modernisme (mai és sobrer recordar que aquest moviment va molt més enllà del parc temàtic en què s’ha convertit l’omnipresent Gaudí), i, de l’altra, demostrar que la història de l’art és viva i en constant evolució. A la imatge, detall d'Au Bar. 1905. Carbonet, cera i aquarel·la sobre paper. 45x35 cm.
canal-mnactec-180-180inclassificables

Et poden
Interessar
...

GC_Banner_TotArreu_Bonart_817x88