11 juny 2017
Opinió Barcelona

Com exposar en una galeria #15: Meditació

fidel balaguer

Amb tot el soroll que hi ha, cada vegada es fa més difícil escoltar, pensar, parlar, reflexionar, conversar… i per això també va sent més fàcil trobar altaveus que ens diuen com sobreviure a tot aquest desgavell. Pablo d’Ors, en la seva Biografia del silenci, ens diu: “Un dels primers fruits de la meva pràctica de meditació va ser la intuïció que res en aquest món resta estable. Que tot va canviant és quelcom que ja sabia abans –és obvi–, però en meditar vaig començar a adonar-me’n. També nosaltres canviem, per molt que vulguem veure’ns com quelcom permanent”, i hi afegeix: “Des del meu present no puc condemnar qui vaig ser en el passat per la senzilla raó que aquell qui ara jutjo és una altra persona. Actuem sempre conforme a la saviesa que tenim en cada moment, i si actuem malament és perquè, almenys en aquest punt, hi havia ignorància. És absurd condemnar la ignorància passada des de la saviesa present.”

Per això és interessant el que ens diu Yuval Noah Harari en el seu best-seller Sàpiens. Una breu història de la humanitat: “La majoria dels llibres d’història se centren en les idees dels grans pensadors, en els guerrers més valerosos, en les obres dels sants i la creativitat dels artistes. Tenen moltes coses a dir sobre la formació i la desintegració de les estructures socials, sobre l’ascens i la caiguda dels imperis, sobre el descobriment i la difusió de les tecnologies, però no diuen res sobre la manera com tot això va influir en la felicitat i el patiment dels individus. Aquesta és la llacuna més gran en la nostra comprensió de la història. Seria bo que comencéssim a omplir-la.”

Per això és interessant el que ens diu J.F. Martel en el seu llibre Vindicación del arte en la era del artificio: “L’art autèntic ens aporta la veritat de manera semblant a com ho fa la ciència. La seva dimensió profètica –la seva habilitat per mostrar-nos el costat de les coses que els nostres interessos ens amaguen– el converteix en una font de coneixement, si bé d’una classe a la qual la raó instrumental no dedica gaire temps”, i ens aclareix: “La ciència s’ocupa de l’abstracte, del general i d’allò que pots arribar a conèixer. Al contrari, l’art té a veure amb el particular, el desconegut, el singular.”

Interessant, molt interessant és la Teoria de la creativitat, que ha escrit Jorge Wagensberg: “El mètode de la ciència serveix, entre altres coses, perquè un s’adoni que està faltant una idea necessària per comprendre el món. I, una vegada trobada aquesta idea, el mètode també és útil per intentar convertir-la en coneixement intel·ligible. És a dir, el mètode científic serveix per saber que falta una idea i també per fabricar coneixement amb aquesta; però, curiosament, no serveix per trobar la idea que saben que falta.” Wagensber ens il·lumina: “Molts artistes, científics i pensadors comencen precisament així: trencant hipòtesis tàcites, trencant regles, falten al respecte a les tradicions, als mestres i sense tenir en compte el que ha adquirit credibilitat i prestigi en el passat.”

Al final rebo un whatsapp: “Si et digués la veritat, t’estaria mentint.”

A la imatge, Dom d’Andreja Veluscek.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies