29 març 2016
Reportatges Barcelona

Com evitar la venda d’una obra d’art robada

m. isabel niño (*)

El robatori d’obres d’art és el tercer negoci criminal en volum de diners (entre 6.000 i 10.000 milions de dòlars, per darrere de les armes i les drogues) i la violació de domicili per cometre el robatori és el modus operandi més emprat pels lladres.

Tal com indicava Robert K. Wittman, del FBI (gràcies a la seva brillant actuació es van recuperar 17 pintures robades el 2004 a la casa d’Esther Koplowitz): “Pots planejar el robatori perfecte, però el realment difícil és vendre les obres.” Així que, si no es pot evitar el robatori, intentar posar difícil la seva posterior venda pot ser decisiu per recuperar l’obra d’art com més aviat millor.

Per posar difícil la seva posterior venda és fonamental comunicar la informació del robatori de manera immediata a la policia, perquè aquesta la transmeti a altres cossos de seguretat i organismes, com ara la Interpol, que la difondran amb la major celeritat als països membres i socis oficials, la qual cosa, sens dubte, augmentarà l’èxit de recuperació de la peça. Com més aviat el mercat sàpiga que aquesta obra és robada, menys possibilitats hi ha que se’n porti a terme la venda.

Interposar una denúncia davant la policia és el pas inicial per a la recuperació de l’obra d’art robada. Per a això el propietari de la peça hauria de ser capaç de poder descriure-la amb detall. I això que sembla una obvietat, en molts casos lamentablement no ho és. Per evitar que això succeeixi, recomanem com a imprescindible que el col·leccionista tingui elaborat un inventari de la col·lecció amb fotografia de cada objecte i la seva descripció precisa segons les directrius que marca la norma Object ID.

Object ID és un estàndard internacional elaborat pel Consell Internacional de Museus (ICOM) per descriure objectes culturals amb vista a facilitar la seva identificació en cas de robatori.

La llista de verificació per Object ID indica que tota obra hauria d’anar acompanyada de diverses fotografies des de diferents plànols i de les seves inscripcions o marques. Les fotografies són de vital importància per al procés d’identificació i recuperació d’objectes; a més de la següent informació: títol de l’obra (amb descripció del tema, per exemple, paisatge, batalla,…), autor, tècnica (oli sobre tela, bronze,…), mètode utilitzat (gravat, tallat,…), mides (especificant la unitat de mesura utilitzada), inscripcions o marques (com ara una dedicatòria) i característiques que la distingeixen (deteriorament, restauració,…).

Una vegada documentada l’obra d’art, aquesta informació s’ha de guardar i mantenir en lloc segur.

Il·lustració Josep Perpinyà.

(*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l’art.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies