1 novembre 2013
Exposicions Girona

Col·leccions del Museu del Prado a CaixaFòrum

lluïsa sala i tubert

En un sentit o un altre, tota expressió artística és portadora de missatge. En el transcurs de segles, d’esdeveniments històrics, de corrents intel·lectuals, d’estils artístics i de genialitats singulars, aquesta qualitat ha estat a bastament provada. Tot i que ens agrada entendre l’art com una manifestació lliure de l’esperit individual, a vegades col·lectiu, no es pot obviar que quedar-nos només amb aquesta interpretació resultaria ingenu, ja que l’obra d’art, en el sentit més genèric del concepte, pot respondre a propòsits no sempre desinteressats. Sense abordar aspectes que fan mal, com són els de la manipulació o l’adoctrinament i cenyint-nos a un enfocament merament científic, és clar que la capacitat que té l’art per mostrar el que és tangible i, més difícil, per suggerir el que és intangible, és infinita. I aquest és un dels motius pels quals examinar i entendre una obra d’art pot resultar un exercici sorprenent.

Si afinem molt més el tema introduït anteriorment i centrem l’atenció en el paper que pot assolir la presència d’un objecte en una obra pictòrica del renaixement o del barroc, per exemple, fixant-nos en el que explica accedirem a una font d’informació ben valuosa. Sovint es tracta d’elements quotidians –utillatge, instruments, joies– que actuen d’atrezzo per descriure les vides de personatges, complementar històries o aportar detalls del context propi o de la composició que els acull. S’erigeixen, per tant, en símbols evocadors de creences, estatus i costums, que conformen un dilatat llenguatge al·legòric, un lèxic formal que s’ha perpetuat al llarg dels segles en una cadena de connexions més o menys simbòliques que poden derivar fins i tot de la més llunyana antiguitat.

En l’àmbit especialitzat estaríem abordant en aquest punt el camp d’investigació que ocupa els estudis de la iconografia i la iconologia; és a dir, la descripció i l’anàlisi interpretativa d’una representació artística. Ara bé, per aprofundir en aquest vessant de la història de l’art, i al gran expert en la matèria Erwin Panofsky em remeto, cal prendre consciència de la diversitat de percepcions visuals fruit, és evident, de la multiplicitat de realitats culturals existents. La tasca, per tant, no és fàcil.

Per explorar tot aquest món, a vegades enigmàtic, el Caixafòrum de Girona ens proposa, del 23 d’octubre del 2013 al 26 de gener del 2014, l’exposició Els objectes parlen. Col·leccions del Museu del Prado, per descobrir-nos a través d’una selecció de seixanta pintures d’artistes de renom d’entre els segles XVI i XIX, com els objectes han estat retratats al llarg del temps, com els mirem i els entenem, quins missatges amaguen i quin és el valor que adquireixen quan es converteixen per si mateixos en peces de col·lecció.

A la imatge, La vista i l’olfacte de Pier Paolo Jan Brueghel.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies