19 febrer 2014
Exposicions Barcelona

Cinquanta anys del Museu Picasso: les exposicions

lluïsa sala i tubert

L’última exposició documental de la trilogia que ha presentat el Museu Picasso per celebrar els cinquanta anys de vida revisa la seva activitat expositiva. El 1963, amb “l’obertura al Palau Aguilar del carrer Montcada de l’exposició pública de les obres de Picasso que formen part del donatiu de Jaume Sabartés a la ciutat de Barcelona”, segons cita l’acta de la Junta de Museus del mes de març, s’iniciava la història pública del museu. Tot i la discreta inauguració requerida per les autoritats i motivada per la dissidència de l’artista, la col·lecció que s’hi mostrava bastia l’exposició permanent d’un projecte de museu que era aclamat per la societat i la cultura catalanes.

L’ingrés d’obres fou continu des d’aleshores, una circumstància que afavoriria l’enriquiment dels fons i la visibilitat de la institució. A partir dels anys setanta, el museu encetà una política d’exposicions temporals que es consolidaria en la dècada següent tot centrant-se en la divulgació de l’experiència creativa i vital de Picasso, d’una banda, i de la d’artistes, estils i moviments relacionats amb ell, la seva obra i el seu temps, d’una altra. Fins a l’actualitat, prop de vuitanta exposicions han disseccionat l’obra del mestre i han donat a conèixer els principals noms de les avantguardes.

Un ràpid repàs per la memòria ens trasllada al 1979 i a l’exposició Picasso eròtic, que impactaria per la temàtica i situaria el museu al món en fer-se’n ressò la revista Time. Picasso i Barcelona es mostraria al Saló del Tinell amb motiu del centenari del naixement del malagueny, l’obra de Braque visitaria les sales del museu tot precedint l’arribada, el 1988, de les emblemàtiques Demoiselles d’Avignon. La dècada dels noranta revisava l’època rosa, el Picasso torero i el paisatgista, i era el marc de col·leccions foranes d’art del segle XX. Menció inexcusable d’aquesta etapa mereix Picasso i els 4 Gats i les dedicades a la producció teatral i gràfica picassiana. Convidats d’honor foren aleshores Ernst, Derain i Dufy, entre d’altres.

Sense canvis substancials en els objectius, però sí en els plantejaments museogràfics i tecnològics, el nou mil·lenni ens ha regalat exposicions tan excepcionals com per exemple París-Barcelona i Picasso davant Degas, alhora que hem pogut conèixer de més a prop el Picasso circense, ceramista, il·lustrador, mediterrani, pacifista, col·leccionista i secret. 

L’exposició es pot visitar des del 17 de gener fins al 9 de març del 2014.

A les imatges, detall del cartell de l’exposició Les Damoiselles d’Avignon. Fons documental del Museu Picasso

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies