27 maig 2012
Reportatges Reus

Centre d’Art Cal Massó de Reus

màrius domingo

Tancat durant molt de temps, l’any 2005 es va iniciar la remodelació de l’edifici, que es va inaugurar el maig del 2007.

L’any 1920, els arquitectes modernistes Pere Caselles i Pau Monguió Segura van aixecar l’antiga fàbrica de licors Cal Massó. Tancat durant molt de temps, l’any 2005 es va iniciar la remodelació de l’edifici, que es va inaugurar el maig del 2007 com a Centre d’Art Cal Massó. Després d’una primera etapa, el mes de juny del 2009 Cal Massó va tancar les portes per dur a terme un procés d’ampliació, que comportaria passar un any més tard de 330 metres quadrats a gairebé 1000. L’ampliació, realitzada aprofitant les aportacions extraordinàries del fons estatal d’inversió local, va permetre també remodelar els despatxos d’administració i magatzem, a més d’incorporar un pati que facilita fer activitats a l’aire lliure i una cafeteria. El projecte de remodelació integral de l’edifici, dirigit pels arquitectes David Tàpies i Núria Salvadó, va tenir com a premissa fonamental permetre la polivalència dels espais, on ara es poden organitzar esdeveniments de formats i tècniques diverses.

El centre es va incorporar des del seu inici al projecte de l’Anella Cultural, que connecta amb fibra òptica el CCCB i quatre centres culturals de la Xarxa Transversal (Lleida, Granollers, Olot i Reus), als quals es van sumar posteriorment diverses ciutats catalanes. En els darrers anys, s’hi han afegit universitats i equipaments dels Estats Units, Llatinoamèrica, França i Andorra. Amb un potencial encara per explotar, l’Anella Cultural obre múltiples oportunitats de creació i difusió culturals, com ara el Festival Hipnotik o bona part de les conferències o activitats que s’han realitzat al CCCB els últims anys. També cal que destacar la importància que ha tingut Cal Massó en la vida cultural del barri on està situat amb l’acostament del públic general a espectacles de dansa contemporània, cicles de cinema experimental, el festival de curtmetratges (FEC) o la programació de conferències, taules rodones o tallers familiars, que fan que el balanç global d’aquests cinc anys sigui molt positiu.

Gestionat des de l’Institut Municipal de Museus de Reus, els seus objectius es fonamenten, d’una banda, en la promoció dels treballs creatius originats a Reus i el seu entorn immediat, i, d’una altra, a actuar com a espai receptor i difusor de les diferents tendències artístiques de l’art contemporani actual. Des del començament, el centre ha apostat per la música contemporània i les arts escèniques, el videoart, el net-art i manifestacions artístiques de diversa tipologia, que sota la direcció de Marc Ferran –amb l’entusiasme d’Elena Martí en la logística– i la direcció artística en la darrera època d’Aureli Ruiz i Jaume Ibáñez, han produït exposicions remarcables, com ara el necessari homenatge que es va fer a Carles Amill, o les exhibicions en què es va mostrar el treball de Lídia Pérez, Leonardo Escoda, Xavi Muñoz o Mireia Feliu. Encomanar la direcció artística a Aureli Ruiz i Jaume Ibáñez, amb una reconeguda trajectòria com a comissaris i programadors independents, evitarà sens dubte la relativa dispersió que hi ha hagut en les propostes dels primers anys, i suposa una clara aposta per una línia de treball arriscada i estimulant, que esperem que es mantingui en el futur. El risc és un dels elements que defineixen l’art contemporani, el risc que suposa qüestionar coses que donem per segures, amb iniciatives que ens ajuden a reflexionar, a ser més crítics i autocrítics, més lliures i possiblement políticament incorrectes.

El naixement del Centre d’Art Cal Massó es va rebre per part dels agents culturals de Reus –i per extensió del Camp de Tarragona– amb moltes expectatives: tothom coincidia en la necessitat de la seva obertura. Malauradament, els vents de la crisi econòmica no han estat favorables a la seva singladura, a tot arreu s’ha optat per reduir les despeses en cultura i d’aquest fet no s’han lliurat ni els grans equipaments –amb el Liceu al capdavant– ni les iniciatives municipals, més modestes aquestes però cabdals a l’hora de promoure el planter local i educar el gust dels ciutadans. No em toca a mi defensar la importància de l’art contemporani quan es vol promoure la innovació i la creativitat amb la finalitat de canviar el model productiu actual basat en el totxo i el binomi sol-platja, però quan fa uns mesos em van comentar que s’estava estudiant la possibilitat de transformar Cal Massó en un centre d’interpretació del vi, atès que antigament l’edifici allotjava una pròspera destil·leria, vaig tenir la impressió que en alguns aspectes tornàvem cent anys enrere. Afortunadament, sembla que de moment –creuem els dits!– el centre mantindrà els seus objectius fundacionals, tot i disminuint l’activitat i limitant les produccions pròpies, aixoplugat en el personal que gestiona l’Institut Municipal de Museus de Reus, tot augmentant la presència a internet i promovent les sinergies amb els centres educatius de la ciutat.

A la imatge, antiga fàbrica de licors Cal Massó. (Foto FX Cabrero).

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies