8 març 2018
Notícies Barcelona

Cap a uns museus i uns monuments més inclusius i diversos

bonart

El grup de treball “Museus i gènere” de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya promou un manifest per reivindicar la cultura de la igualtat, revisar la transmissió inconscient d’una visió androcèntrica del món i introduir la perspectiva de gènere als museus i monuments.

La Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, formada per equipaments museístics i monumentals d’arreu del país que comparteixen un interès museogràfic, científic o territorial per la història, té com a objectiu, entre d’altres, generar una narració coherent i global de la història de Catalunya i establir sinergies que permetin coordinar polítiques de difusió, conservació i dinamització cultural del patrimoni històric que entre totes i tots gestionem.

En aquesta línia, l’any passat es va constituir el grup de treball “Museus i gènere” com a observatori de la perspectiva de gènere als museus d’història i monuments, amb la voluntat d’adequar els nostres relats a la realitat social del segle XXI. El grup vol fomentar noves mirades en els discursos, les metodologies i les implementacions museogràfiques dels equipaments amb una clara vocació educativa i contribuir, així, a la conscienciació de la ciutadania respecte a la necessitat de crear una societat més justa i igualitària.

Amb la premissa anterior, el grup de treball “Museus i gènere” de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments ha elaborat un manifest de compromís que es presenta coincidint amb el Dia Internacional de les Dones per reivindicar la cultura de la igualtat, revisar la transmissió inconscient d’una visió androcèntrica del món i introduir la perspectiva de gènere als museus i monuments.

També s’ha impulsat, així mateix, l’organització d’uns seminaris participatius de formació entre els membres de la Xarxa amb l’objectiu d’aplicar la perspectiva de gènere als museus i monuments a través de totes les funcions que ens defineixen: exposició, educació, documentació, recerca, adquisició, conservació, comunicació…
Un dels objectius d’aquests seminaris és revisar de manera crítica la conscienciació de la perspectiva de gènere en les funcions dels museus i la representació del gènere en els discursos expositius.

La Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya manifesta

I. Cultura i igualtat de gènere: marc legislatiu
El novembre de 2015, la UNESCO va fer pública la Recomanació relativa a la protecció i promoció dels museus i les col·leccions, la seva diversitat i la seva funció a la societat. Aquest text és una crida per renovar el compromís dels estats a fi que desenvolupin accions per tal de fomentar la idea de la igualtat de possibilitats per a tothom, sense distinció de raça, sexe o condició social o econòmica. El paràgraf 17, relatiu a la funció social, diu que:

Els museus són espais públics vitals que haurien d’estar dirigits a tota la societat i, en conseqüència, poden exercir un paper important en la creació de vincles i la cohesió de la societat, la construcció de la ciutadania i la reflexió sobre les identitats col·lectives. Els museus són llocs que haurien d’estar oberts a tothom i haurien de garantir l’accés físic i cultural de totes les persones, incloent-hi els grups desfavorits. Poden ser espais de reflexió i debat sobre qüestions històriques, socials, culturals o científiques. A més, haurien de promoure el respecte als drets humans i la igualtat de gènere. Els estats haurien d’incentivar els museus a complir totes aquestes funcions.

La Llei catalana 17/15, d’igualtat efectiva de dones i homes, a l’article 24, sobre manifestacions culturals, entre altres coses relatives a la igualtat de gènere diu que correspon a les administracions públiques de Catalunya:

Impulsar la recuperació de la memòria històrica de les dones amb la participació d’aquestes i promoure polítiques culturals que en facin visibles les aportacions al patrimoni i a la cultura de Catalunya, i també la diversitat.

Fomentar que, en les manifestacions culturals de qualsevol mena no es reprodueixin estereotips ni prejudicis sexistes, i promoure la creació i la divulgació d’obres que presentin innovacions formals favorables a la superació de l’androcentrisme i del sexisme, al coneixement de la diversitat ètnica, cultural i funcional dels diferents col·lectius de dones, i a la visualització de les diferents orientacions sexuals o identitàries de les dones.

II. La cultura, transmissora d’una visió (androcèntrica) del món
Transmetem la cultura occidental a través d’un conjunt d’hàbits i d’estereotips dels quals no en som conscients. Aquesta cultura és present en el discurs en què tots ens socialitzem, és aquell discurs que ha estat generat pels homes que ocupaven i ocupen el poder, que pretén que tots els membres de la societat aprenguem que el món és com ells el veuen. Aprenem un relat sobre el món que inclou aquesta incapacitat de veure’l i l’aprenem a l’escola, a la universitat, al carrer, als museus… I després el reproduïm i el tornem a ensenyar una vegada i una altra.

Diu el filòsof Joan-Carles Mèlich que la cultura és un món simbòlic i que el símbol ens fa sentir i reflexionar. Heretem aquest món simbòlic a través de la memòria, l’educació i el patrimoni. El patrimoni és la transmissió de la memòria d’un país, d’un testimoni viu que no volem oblidar, amb la idea de recordar fets i persones que formen part intrínseca i indissociable del nostre passat i, també, del nostre present.

III. La necessària introducció de la perspectiva de gènere en museus i monuments

1. Introducció de la perspectiva de gènere: actuacions
Els museus i els monuments són alhora transmissors i reproductors d’aquesta cultura i dels discursos subjacents associats. Per tant, la introducció de la perspectiva de gènere és un repte per avançar cap a la transformació de la ciutadania en clau d’igualtat, equitat i justícia social. La nostra missió als museus i monuments consisteix a introduir la perspectiva de gènere per mitjà de diferents actuacions:
– Desestabilitzar l’estructura narrativa del museu en conjunt, en la qual actualment es basa la història.
– Qüestionar la visió masculina, universal i neutra en els criteris museològics i museogràfics.
– Qüestionar-nos la subordinació de les dones, identitats masculines no hegemòniques, grups ètnics, LGTBQ i classes desafavorides i ignorades excloses del cànon i els estereotips convencionals. Allò de què no es parla no existeix.
– Interpretar la història des d’una perspectiva de gènere que ens compromet a incloure-hi i incorporar-hi noves relectures.
– Rellegir els discursos històrics i situar el paper de la dona y dels gèneres subalterns en la història i en la societat.
– Omplir silencis i buits en relats i discursos.

2. Introducció de la perspectiva de gènere: actituds i consciències
Aquestes actuacions depenen d’una voluntat i d’un canvi d’actituds i consciències. Però, quina és la nostra posició en el món com a persones i com a treballadores i treballadors de la cultura? Quines són les eines per iniciar processos de transformació? El canvi no recau en la incorporació d’uns temes o d’uns objectes, sinó en la capacitat d’afavorir noves maneres de construir un relat i noves formes de coneixement:

– Conscienciar-nos i transformar, fins allà on puguem incidir, la certesa de l’accessibilitat dels diferents gèneres i cultures.- Enfrontar-nos a prejudicis i treballar contra les resistències des de dins dels museus i els espais de representació de la història, com també dels monuments.- Introduir programes i polítiques que ho garanteixin.- Fomentar una dinàmica col·lectiva oberta, de participació activa, creativa, orientada al compromís.

IV. Grup de treball de gènere en museus d’història i monumentsConscients de totes les problemàtiques esmentades anteriorment, la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya ha creat un grup de treball “Museus i gènere” que té com a objectiu transmetre una socialització dels gèneres que elimini els aspectes negatius i les jerarquies dels models vigents i obri camí al ple desenvolupament d’una societat igualitària, democràtica i justa en el món del patrimoni i dels museus. Ho fem perquè ens qüestionem i volem ser museus i monuments accessibles i responsables. Analitzar, detectar i solucionar aquest biaix de gènere de manera crítica i constructiva és la nostra fita. I ho farem tenint en compte transversalment totes les competències museístiques i les persones, el centre de la nostra acció per a la transformació i l’assoliment de societats més equànimes i igualitàries.

A la imatge, Museu d’Història de Catalunya.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies