29 maig 2016
Exposicions Vigo

“Cabello/Carceller. Esborrany per a una exposició sense títol” a MARCO

bonart

Del 27 de maig al 25 de setembre, els espais de la primera planta de Marco, Museu d’Art Contemporani de Vigo, acullen el projecte de Cabello/Carceller, Esborrany per a una exposició sense títol, realitzat en coproducció amb el CA2M Centre d’Art Dos de Maig, Móstoles, i comissariat per Manuel Segade. Una mostra concebuda com retrospectiva, que es planteja com a revisió del treball de les artistes des de fa més de dues dècades.

Des de 1992, Cabello/Carceller (París, 1963/Madrid, 1964) desenvolupen un projecte artístic comú centrat en una crítica de la cultura visual hegemònica. Eines de la teoria feminista, queer i decolonial, els estudis visuals i culturals els han servit al llarg dels anys per produir un cos de treball que posa en qüestió el model neoliberal de producció social. Mitjançant pràctiques interdisciplinàries ofereixen alternatives als relats convencionals sobre les minories polítiques, incloent-hi la discussió sobre el paper de la producció artística contemporània. El seu mètode, basat en la col·laboració i en la incorporació d’actors i agents externs, els ha permès donar representació a desplaçaments i desajustos que revelen resistències i divergències enfront dels valors establerts.

Després de la seva presència al Pavelló Espanyol de l’última Biennal de Venècia, aquesta exposició és la primera revisió retrospectiva de la seva trajectòria, que permet situar els seus últims projectes dins d’un context que arrenca en les Guerres Culturals de finals dels vuitanta -la seva època de formació- fins a les revoltes socials contra el retorn a l’ordre neoliberal dels últims anys.

Seguint la lògica del treball de Cabello/Carceller, l’exposició està concebuda com una infiltració, contaminant la institució amb un tipus de discursos que normalment romanen ocults. Els diferents espais expositius superposen diversos moments de la seva trajectòria per restaurar la complexitat temporal més enllà de la idea d’un progrés lineal: les obres es refereixen unes a les altres en un sentit crono polític, on les peces més antigues puguin entendre com comentaris o referències per a la construcció del sentit de les més recents.

En un joc que es repeteix al llarg de tota l’exposició, les peces més antigues o de menys durada funcionen en certa manera com apunts o notes al peu d’altres obres, però sobretot, com un mitjà per escurçar distàncies i aprofundir en el concepte de retrospectiva no com evolució o progrés, sinó com un treball continuat i intermitent.

A la imatge, Protopi número 1 de Cabello/Carceller.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies