canal-mnactec-1280-150

Notícies

Bonart codirigeix "Transformacions del món global" - Universitat de Girona

Bonart codirigeix \
bonart girona - 09/02/12
Els professors de la Universitat de Girona Francesca Uccella i Lluís Costa, amb la col·laboració del director de la revista bonart Ricard Planas, van començar aquest dimarts 7 de febrer l'assignatura Transformacions del món global. La primera de les ponències, sota el títol Comunicació, innovació i praxis, va servir perquè el director de bonart expliqués la seva experiència en el format paper i en la implementació del nou diari digital on line, l'únic en català a la xarxa. Més informació: www.udg.edu   La influència dels mitjans de comunicació, una reflexió necessària En una època de radicals transformacions en l’àmbit de la comunicació és molt necessari reflexionar sobre la influència dels mitjans i el seus efectes en la societat. A partir d’aquí, estarem en disposició d’estructurar un discurs clar i coherent que ajudi a interpretar el fenomen comunicatiu. En el marc de la docència hem de ser molt curosos a l’hora d’explicar el sentit i el funcionament de la comunicació. Hem de prioritzar la idea que la comunicació acostuma a actuar com un sistema de conformació de consciències i opinions, o sigui que es converteix en un material estratègic de primera categoria, i que el poder, és clar, malda per controlar-la. Des d’aquesta perspectiva, és més fàcil entendre el paper fonamental que tota societat –i sobretot, els seus òrgans de poder– atorga als mitjans de comunicació. Cal, doncs, estar-hi molt atents, ja que és evident que el context històric i social resulta, determinant, i no només en règims no democràtics. Els mitjans de comunicació de masses són mitjans de difusió d'idees que tenen una influència possiblement superior a la que mai hagin pogut tenir altres instruments tradicionals de transmissió d'idees, com ara l'escola, la trona religiosa o l'edició de llibres. I aquests mitjans de comunicació de masses tenen en l’àmbit de la societat l’efecte de la pluja fina, ja que injecten als seus receptors, de forma poc perceptible però molt eficaç, tota mena d’idees, d’actituds i de comportaments passius. La premsa escrita, la ràdio, la televisió i ara més que mai internet, ens fan arribar a casa, dia a dia, missatges –sovint informacions trufades d’opinió–, que nosaltres rebem –acceptem– potser sense gaire interès, però, de ben segur, també sense gaire esforç. Els mitjans de comunicació, doncs, transiten per les nostres vides, esdevenen persuasió constant i prefiguren la nostra manera de pensar i d’entendre el món. ¿Hem d’atribuir, però, als mitjans, l’alta responsabilitat de ser una instància educativa que segurament correspondria amb més legitimitat a l’escola i a la família? I, ¿fins a quina mesura els mitjans determinen l’opinió de la gent i conformen la seva manera de pensar? És evident que a l’oferir una informació al ciutadà, aquest perfila, matisa i completa una opinió, el fonament de la qual, però, es sustenta en diverses variables. No podem menystenir, és clar, la capacitat i la independència de pensament del receptor. Amb tot, però, i més enllà de les diverses interpretacions al voltant del poder dels mass media, és indubtable que cal incorporar la lectura dels mitjans de comunicació a les escoles. És a dir, cal ensenyar a descodificar els missatges. Per saber “llegir” qualsevol mitjà, en qualsevol llenguatge, el primer que hem de saber és qui és el propietari d’aquest mitjà, i a partir d’aquí es pot començar a aprendre a descodificar. Hem de procurar instruir als nostres joves, tant des del punt de vista de receptors com d’emissors del missatge. Lluís Costa. Professor Titular de comunicació. Universitat de Girona   A l'esquerra, Ricard Planas, Francesca Uccella i Lluís Costa abans de començar la jornada. A la dreta, un moment de la dinàmica.
thumbnail_arranzbravo. general 04-2014canal-mnactec-180-180

Et poden
Interessar
...

Banner-Consuelo-Kanaga-1280x150px_v1-cat-1