28 març 2016
Opinió Barcelona

Big Data

vicenç altaió

TAXIDÈRMIA

L’ull del mussol ens fita, dissecat,

en diagonal, partit com olivera: 

arbre de front alat vers l’univers.

Lloc paorós, plora l’Arbre, la vida

quan l’ull no pensa. Mots secs al cervell.

Ésser humà llorejat, immortal,

marbre i arbust, fora del bé i el mal.

Oli sagrat, coneixement premsat.

Fruit prohibit, fes renéixer la llum;

I el saber, fang i carn el lliure albir.

Que visqui l’au, l’arrel i l’escultura.

El fruit i l’ull i el cervell són idèntics.

 Que toqui el cel i trepitgi el ferm.

Translacions, rotacions, reflexos 

al fons de tot, i tu creador: verb.

Spencer, un enginyer civil sense educació clàssica convertit en filòsof i sociòleg, aportà fa més d’un segle i mig la filosofia de l’evolució que s’oposava als espiritualistes amb el mètode positivista. Sense ser tan radical com Darwin, creia que la humanitat forma part d’un sistema més vast, dinàmic i universal, però també, per evolució, creu en la bondat i la llibertat. En el seu estudi sobre l’evolució de les institucions professionals, demostra que els oficis d’arquitecte o artista tenen un origen religiós i eclesiàstic. De la primera jerarquia del cos social, opinava que el mediador era alhora poeta i cirurgià. La figura de l’humanista, una síntesi del visionari i el tècnic, hauria de reequilibrar el desplaçament que avui tenim de l’interventor de les causes estrictament materials.

Un poema, com una infografia de Serra, és un tòtem fet de paraula i d’imatge. Parteix de la mirada sobre el coneixement com a memòria i se’ns mostra, com la natura o l’art, fora de la consideració moral de la vida. L’objecte artístic universal, sense la dinàmica del pensament viu es mor. La confrontació amb l’espectador aviva la història i converteix la dada en narració i sorpresa. Lluny de la superstició de l’objecte sagrat que condemnava fins i tot la fatalitat de la imatge al designi de les forces de l’esperit, el poeta i artista contemporani és alhora ateu i estudiós, i alhora posa en moviment l’art dels altres. La relació entre art i poesia no té distinció; mentre que la crítica d’art, massa sovint, es posa com una autoritat superior per damunt de l’artista. Quan el comissari d’exposicions, que ha substituït la llei de l’historiador i la paraula de l’informador, no treballa com un poeta o un artista; és a dir, com un filòsof dinàmic, la seva tesi constreny l’art a la mort de la memòria: momifica el present. És ple, d’exemples, de poetes i artistes i de crítics que no transformen la matèria, que ens la mostren dissecada en la pròpia experiència. Que no acabin com una confraria de l’espai domèstic. Que l’art s’alliberi del codi d’instruccions i de l’acadèmia.

Des de molt antic els nombres, que són construcció d’un real abstracte, s’oposen a l’ull, que té la capacitat de traduir l’experiència empírica igual que la ideal. Els uns i els altres proven d’abastar l’invisible, el fora de camp. L’art, sense partit pres, s’inclina ara cap a l’objetivitat, ara cap al subjectivisme líric. Un poema no és aliè a la seva forma; mentre que l’art, havent-ho guanyat tot amb l’avantguarda, malviu del seu despropòsit. Avui l’art que parteix de la simulació computacional anima informàtics i filòsofs a un imaginari visual inèdit. La poesia s’allunya de la mètrica clàssica.

El poema ja no s’escriu damunt la pàgina en blanc, sinó a partir del coneixement no visible del visible. Les paraules prenen forma de visible. Entre el saber i la recerca s’intercanvien opinions. Més enllà de l’intercanvi, una obra d’art té un costat fosc que la percepció del lector d’avui reactualitza amb el seu coneixement. Si el lector d’art es presenta com el més preparat, l’art deixa de despreocupar-se de la moral. Si l’interlocutor va al davant, l’art no es veu.

A la imatge, Jaime Serra, Ni un día perfecto. Quantificació d’un any de desigs traçats mitjançant el llançament d’un dard. Serigrafia i acrílics sobre suro manipulat. 60 cm x 60 cm. 2015.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies