12 maig 2017
Reportatges Venècia

Biennal de Venècia: “Join Us” at the Pavilion, de Jordi Colomer

núria gurina

Barcelona. Carrer Almogàvers. Al cor d’una superilla en construccció s’ha desplaçat Jordi Colomer. L’asfalt és fresc. Les grues mouen terra d’un costat a l’altre. Aixequen la ciutat del futur. Alguns vianants travessen el carrer, observen què passa. Ignoren que la ciutat s’ha convertit en plató de rodatge; l’absència d’un espai delimitat dinamita els límits entre realitat i ficció. Uns personatges circulen en bicicleta, es mouen en grup, transporten objectes. Seguint-los de prop, un cotxe armat amb càmeres enregistra l’acció. Una acció que sota la pell d’una performance s’infiltra a l’espai públic i l’ocupa temporalment. Una ocupació que posa en qüestió, com és habitual en l’artista, les formes dominants d’habitar la ciutat i que ara pren el pavelló espanyol de la 57a Biennal de Venècia per convertir-lo en un teatre expandit. A Venècia, mitjançant pantalles, objectes i estructures escenogràfiques, Colomer presenta ¡Únete/Join Us!, una videoinstal·lació site-specific que representa Espanya a la Biennale d’enguany. Una proposta elaborada amb el comissari Manuel Segade, que s’endinsa en els territoris del desplaçament, la mobilitat i les arquitectures provisionals en totes les seves declinacions.

Un joc lúdic de correspondències. En ple procés d’edició visito en Jordi a l’estudi. “Ets la primera a veure el muntatge”, em diu. I, tot i que m’adverteix que el que veuré és provisional, no hi ha dubte que el resultat ja ha començat a agafar forma. Una forma encara tancada dins un monitor monocanal, perquè a Venècia les imatges es despleguen per l’espai en un diàleg continu entre dispositiu expositiu i narració fílmica: el carrer es converteix en escenari; l’espai d’exposició, en espai públic; l’espectador, en actor; el personatge, en persona; l’escenografia, en mobiliari; la narració, en fragment. Una estratègia pròpia del treball de l’artista que suggereix idees de provisionalitat, interacció i flux per produir una performance ubiqua que no diferencia la realitat de la representació. Un joc lúdic de correspondències i desplaçaments, en què tots els elements transgredeixen la seva condició per operar en plans simultanis i intercanviables. Un gest que pren sentit gràcies a l’activació del públic, el veritable protagonista de ¡Únete/Join Us!, i el que, en última instància, porta a la realitat les ficcions que relaten les imatges.

Prenent referències que van de les Mingas xilenes a les mobile homes, del teatre ambulant als decorats de Tativille, de les ciutats de vacances als descampats a mig urbanitzar i de les arquitectures utòpiques al teatre experimental, Jordi Colomer ens convida a transitar pel pavelló al ritme dels seus personatges. L’objectiu: explorar les possibilitats de construcció d’una ciutat nòmada i utòpica en l’actualitat. Si bé la globalització ha creat un paradigma de mobilitat constant, fomentant la desterritorialització de les formes de vida, la història de la civilizació ens recorda que la majoria de comunitats humanes van abandonar el nomadisme per fer del sedentarisme el seu model de vida. Dins d’aquest model, l’exaltació de la ciutat com a símbol de la modernitat ha convertit l’espai urbà en quelcom racionalitzat i normatiu. Encara avui, allò inestable, orgànic i provisional continua generant sospita, actuant com una amenaça que cal desplaçar –juntament amb els seus habitants– cap als límits de la ciutat.

Nòmades contemporanis. Contra aquesta normativitat es rebel·len els personatges de ¡Únete/Join Us!, uns nòmades contemporanis que es desplacen per la geografia urbana global –de Nashville a Atenes, passant per Diagonal Mar, aparcaments de caravanes a l’Empordà i l’autòdrom del Garraf– per assajar noves formes d’ocupació que, un cop deslligades d’estigmes socials, condueixin cap a un nomadisme expandit, emancipador i col·lectiu. Un desplaçament que a les ficcions fílmiques es presenta per partida doble: mitjançant el moviment físic i per l’acció de traslladar objectes d’un lloc a un altre. Uns objectes que travessen els diversos relats per connectar una narrativa deliberadament fragmentada en múltiples pantalles i que, finalment, surten de la ficció per retornar a l’espai real: el de l’espectador. Un espai també fragmentat per la proliferació de grades i pantalles que reclama que prenguem posició, tot i que es tracti, una vegada més, d’una posició mòbil i inestable que multiplica els punts de vista.

Personatges femenins. Tres personatges femenins condueixen les accions. Uns personatges que, lluny d’interpretar un paper, es representen a ells mateixos a partir de situacions propiciades per l’artista. L’Anita és instructora de ball; amb el seu grup ocupa espais urbans intersticials per ballar dalt d’unes grades on també ens asseiem per veure-la en pantalla. La Laura recorre el món en un escenari ambulant; recita, en tantes llengües com parla, L’escut de la ciutat, un conte de Kafka que pren la Torre de Babel com a inspiració; un mite, el de Babel, que alhora explica la fundació de les llengües i la disseminació de l’ésser humà pel planeta.

La Lydia Lunch és nòmada per decisió pròpia; icona de l’spoken word, fa dècades que difon missatges emancipadors que confronten els poders fàctics. Equipada amb un altaveu, es mou per Atenes i Nashville a bord d’un automòbil, dues ciutats distants amb un element comú: el Partenó –un, l’original; l’altre, una rèplica a escala 1:1–. Paradigma de l’arquitectura i símbol de la democràcia, el Partenó funciona, aquí, com un element desplaçat i cap a on desplaçar-se: “Join me!” , “Join me at the Parthenon!”, exclama la Lydia repetidament mentre transita els carrers. Una consigna de la qual Jordi Colomer s’apropia a través d’un canvi mínim del pronom singular pel plural fent d’allò individual una causa col·lectiva. I és així com la dialèctica de desplaçaments múltiples que impregna el conjunt de ¡Únete/Join Us!, es rebel·la novament contra la representació per dirigir el seu missatge cap al carrer: el públic de la biennal. Un títol que funciona com un manifest polític que incita a prendre acció en l’aquí i ara. No s’hauria pogut dir més clar.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies