4 juny 2017
Opinió Barcelona

Art i Dret: L’obra de videoart és una obra audiovisual?

m. isabel niño (*)

L’origen de l’obra de videoart està vinculat a la intenció de trobar una aplicació artística o estètica dels mitjans de comunicació.

L’obra de videoart consisteix a crear manifestacions artístiques mitjançant sons i imatges en moviment, per la qual cosa la seva principal característica és l’ús d’imatges en moviment i d’àudio.

Resulta complex definir el videoart o delimitar el seu abast, ja que pot manifestar-se de múltiples maneres. Així, pot tenir o no diàlegs, emprar actors, utilitzar enregistraments, apostar per la música en viu, etc. I pot registrar-se o plasmar-se de diferents maneres: hi ha obres que són gravades i distribuïdes en suports, com ara un DVD o un llapis de memòria, o ni tan sols això, sinó que únicament es facilita una clau d’accés quan l’obra està allotjada, per exemple, en un servidor o, per contra, es plasmen a través d’una performance de videoart que es desenvolupa en viu, combinant vídeo, música i so.

Tot el fins aquí exposat podria fer-nos plantejar si seria possible aplicar al videoart les normes que regulen les obres audiovisuals, ja que a la llista que elabora la llei de propietat intel·lectual de les obres protegibles no apareix el videoart però sí les obres cinematogràfiques i qualssevol altres obres audiovisuals.

No obstant això, al nostre criteri, ja que no hi ha una empara legal o jurisprudencial per afirmar de manera categòrica que una obra de videoart no és una obra audiovisual en el sentit de la llei, considerem que les obres de videoart estan molt allunyades de la indústria de producció i del mercat del cinema, el qual és un model de negoci pensat en exhibició en sales de cinema i televisió. A més, en l’obra de videoart se sol unir en una sola persona el seu autor i el seu productor.

Així mateix, les obres audiovisuals únicament s’expressen per mitjà d’imatges que se succeeixen en moviment amb la finalitat d’explicar una història o enviar un missatge sense que hagin d’obeir criteris estètics. Per contra, l’obra de videoart també s’expressa per mitjà d’imatges associades o fins i tot en moviment, però el que determina que sigui considerada una obra plàstica és que la seva composició múltiple d’imatges obeeix a criteris estètics de color i forma.

D’altra banda, l’obra de videoart no està materialitzada en cap objecte; és a dir, no es fon o confon amb l’objecte com les altres categories d’obres plàstiques (llenç, metall…), sinó que necessita d’un suport i d’elements tècnics i equips per apreciar-la visualment. I té com a conseqüència que es percep cada vegada que es “comunica públicament” (projecció en pantalla, a la paret, en un equip amb pantalla o mitjançant qualsevol altra forma).

En conseqüència, és una obra sui generis dins de les obres protegides per la llei de propietat intel·lectual que no té una regulació específica dins de l’esmentada llei i, per tant, no li haurien de ser aplicables les normes específiques per a obres audiovisuals ni per a les obres plàstiques.

(*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l’art.

Il·lustració: Josep Perpinyà.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies