28 novembre 2016
Opinió Barcelona

Art i Dret: El mecenatge cultural

m. isabel niño (*)

“No podem oblidar que la cultura és la identitat d’un país”, amb aquesta frase vam concloure la nostra intervenció en l’acte impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) i per l’Ateneu Barcelonès arran de la declaració de compromís amb el mecenatge cultural emesa per aquests dos organismes.

Molt s’ha debatut sobre la urgent necessitat de la modificació o la creació d’una nova llei del mecenatge, ja que la vigent llei 49/2002 del 23 de desembre no estimula les pràctiques del mecenatge cultural i té una manca de motivadors incentius fiscals.

Per entendre la situació del mecenatge a l’Estat espanyol és útil poder fer un diagnòstic. D’una banda, cal ressaltar l’existència d’un nombre elevat de creadors, d’un ferm compromís personal de grans i petits mecenes amb la cultura, diversitat de projectes culturals de qualitat, manteniment l’interès social per la creació artística i la conservació i el manteniment del patrimoni cultural, l’increment del prestigi i els bons resultats que obtenen les empreses que patrocinen projectes culturals i, finalment, la percepció ciutadana de la cultura com a factor de cohesió social i com a motor econòmic.

Per contra, no obstant això, i en línies generals, hi ha poca valoració social de la cultura, hi ha una escassa tradició contemporània de filantropia cultural, hi ha poca tradició de cooperació publicoprivada en la prestació de serveis culturals d’interès públic i hi ha poca preparació de promotors i gestors culturals per a la captació del mecenatge.

Amb aquest panorama, òbviament, la llei que tenim és sens dubte ineficaç i insuficient. O potser s’hauria de reflexionar si és justament per com està plantejada aquesta llei que aquest panorama és el que és.

Sigui com sigui, arribats a aquest punt, donar solucions és la millor manera d’iniciar qualsevol canvi cap a la creació d’una llei del mecenatge i patrocini que consideri específicament l’àmbit cultural i que reculli importants i destacats incentius fiscals, a més d’un generós reconeixement social del mecenes.

A continuació, les nostres propostes per aconseguir-ho, com per exemple incrementar els incentius fiscals pujant el tant per cent de desgravament i fixant-los sobre la base de la base imposable (com així s’aplica en gairebé tots els països) i no sobre la base de la quota (que és la forma com ho aplica l’Estat espanyol); augmentar el nombre d’entitats amb dret a mecenatge, tot i no ser entitats públiques o sense finalitat lucrativa; el reconeixement social del mecenes donant-li visibilitat; el dret de decidir la destinació de la donació vinculant l’afectació de la destinació del bé per complir la voluntat del donant, o una major claredat, estabilitat i coherència en el marc jurídic del micromecenatge com a forma d’implicar la societat civil.

Il·lustració de Josep Perpinyà.

(*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l’art.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies