25 juny 2012
Opinió Nàpols

Art al metro de Nàpols

xavier barral i altet

Una de les experiències artístiques més interessants del darrer decenni és la que s’ha dut i encara s’està duent a terme amb continuïtat al metro de Nàpols, una ciutat que mereix una atenció particular i en la qual les experiències innovadores han tingut sempre una gran presència.

Des de ja fa un cert temps, les estacions del metro de Nàpols (una infraestructura molt antiga, del segle XIX, però sense la multiplicitat de línies d’altres grans ciutats europees) han esdevingut contenidors poc habituals, però de gran bellesa, d’obres d’artistes contemporanis de tot el món, creades especialment per a aquesta destinació, per decorar llocs habitualment només de pas. Del 2000 fins avui s’hi han presentat 180 obres permanents. Es tracta tant de les noves estacions com de les antigues completament renovades arquitectònicament, en les quals les obres d’art han transformat l’aspecte de llocs fins ara decadents i degradats.

La més recent, inaugurada fa poc, està formada per dos grans mosaics que decoren l’estació Toledo, una de les més populars i centrals, que pren el nom del virrei castellà Pedro de Toledo i que està situada en el cor de la ciutat, lloc de bullici i de pas al costat dels famosos Barris Espanyols, que en un temps llunyà havien estat el lloc de residència de les tropes hispàniques.

Els dos mosaics han estat pensats per l’artista sud-africà William Kentridge (Johannesburg, 1955), que per realitzar-los ha mirat amb interès els mosaics antics i les pintures murals retrobades des del segle XVIII en les excavacions de Pompeia, una de les més impressionants empreses culturals del nou Regne de les dues Sicílies, guiat, a partir del 1734, per Carles III de Borbó. Però Kentridge no ha observat únicament l’esplendor policrom dels mosaics pompeians (avui principalment conservats al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols), sinó que hi ha incorporat altres referències artístiques del passat napolità: des de les porcellanes de Capodimonte, que eren l’orgull de la cort borbònica, fins als gravats del breu període republicà del 1799, tancat amb sang i repressió. Aquestes referències, que pels napolitans instruïts fan part de la vida diària, han estat barrejades per Kentridge amb personatges i inspiracions del seu propi origen sud-africà. L’artista també ha utilitzat antics mapes i cartografies de la ciutat per crear frisos decoratius. El resultat és de gran impacte, ja que els viatgers s’aturen per descobrir-ne els detalls. Sorprèn i agrada la utilitzacio actual d’una tècnica artística tan antiga com és la del mosaic parietal en una ciutat que la coneix molt bé i que ara la fa servir per declarar la seva voluta de modernitat.

A la imatge, William Kentridge. Mosaics per a l’estació de Toledo al metro de Nàpols.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

Rep la revista on tu vulguis, des de 50 €
6 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
6 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda de serveis
bonart revista bonart actualitat bonart gestora
a dalt