20 maig 2015
Reportatges Andorra la Vella

Andorra a la Biennal de Venècia amb Xandri i Roqué

joan gil gregorio

La 56a edició de la Biennal de Venècia comença enguany un mes abans del que és habitual i es desenvoluparà del 9 de maig al 22 de novembre. Okwui Enwezor, comissari, crític, editor i escriptor (Nigèria 1963), és el comissari de l’Exposició Internacional Central a l’Arsenale i els Giardini. Sota el suggerent títol d’All The World’s Futures, el projecte que presenta aquest curador vol incidir envers el concepte de la sorpresa. En la seva tesi tot hi té cabuda i dóna peu a buscar la sorpresa del públic com a posterior tema de reflexió. En la pràctica del mirar hi ha una redefinició del món; quan mirem no només identifiquem, sinó que afegim una forta transmissió segons les nostres experiències. D’aquí que molts artistes actuals dediquin el seu treball a reflexionar sobre les intencions de la mirada, estudiar els aspectes visuals que s’amaguen darrere d’una imatge, a més d’introduir incògnites a les claus de la percepció.

Aquesta és la tercera vegada consecutiva que Andorra participa a la Biennal de Venècia. Vaig tenir la sort de participar com a subcomissari en la primera participació d’Andorra, la qual cosa em va permetre tenir un coneixement molt exhaustiu dels entrellats que es couen en aquests certàmens. Aquest any, l’equip de comissaris encapçalat per Henry Périer (repeteix per segona vegada consecutiva com a comissari per al Pavelló d’Andorra)  i els subcomisaris Joana Baygual, Sebastià Petit i Francesc Rodríguez, han hagut de ser molt exigents a l’hora d’elegir entre les dotze candidatures, de les quals només han estat escollides dues, la de Joan Xandri i la d’Agustí Roqué. Xandri, amb una proposta pictòrica, i Roqué, amb una altra d’escultòrica, presentaran les seves propostes a la seu de l’Associació Cultural L’Spiazzi, situat a Castello, 38. Aquest espai disposa de dues sales de més de 100 metres quadrats i, tot i que no està situat dins de l’Arsenale o als Giardini a causa dels elevats costos econòmics que significa l’epicentre–, la participació és prou atractiva. L’hermetisme sobre quin tipus d’obres presentaran és total. Ni els artistes ni els comissaris volen revelar el contingut per a aquest esdeveniment. Ben segur que compliran les expectatives de l’equip curatorial andorrà, que, segons ha destacat el seu comissari: “Enguany no hi ha hagut una temàtica central que l’hagi fet decidir per un tipus d’artista o un altre. L’únic que es buscava era allò sorprenent”, seguint la idea general del comissari de la biennal.

Segons paraules de Périer: “La proposta de Joan Xandri (Andorra la Vella, 1955) em va captivar enormement i em va cridar l’atenció sobretot pel tractament que l’artista fa de la pintura amb un traç segur i enèrgic, però sobretot per allò que els francesos anomenem suport surface. La trajectòria de Xandri en el món artístic s’inicia l’any 1975, quan va cursar estudis de belles arts a Tolosa, i va exhibir obres a Mèxic i els Estats Units a principis dels 80 per retornar a Andorra el 1983. Xandri va treballar en el món de l’art des d’aleshores, amb un interval entre finals dels 80 i el passat 2011, dedicat al disseny gràfic. A partir del 2011, l’artista reprèn novament la pràctica de l’art en l’àmbit professional. L’artista manifesta que l’interessa jugar amb la visibilitat i la no visibilitat de l’obra pintada. Demana a l’espectador la seva participació i el convida a fer el seu propi viatge emocional. No l’interessa la provocació gratuïta, sinó la reflexió i l’emoció que pugui inspirar.

Per la seva banda, Agustí Roqué (Barcelona, 1942) es va traslladar amb la seva família a Andorra amb tres anys. Amb una consolidada trajectòria artística iniciada als anys 70, està considerat un dels representants més destacats de la tradició de l’escultura catalana del ferro. Després de residir a Londres durant deu anys, la seva obra s’ha mogut en un doble component que uneix la tradició escultòrica de to anglosaxó amb una forta consciència urbana. La seva trajectòria està avalada per innombrables exposicions tant nacionals com internacionals, intervencions públiques i el reconeixement amb diversos premis. Disposa d’una sòlida formació com a escultor, especialment durant la seva estada londinenca, prop de Henry Moore, on va experimentar amb tota mena de materials. Malgrat que Roqué parteix sempre d’elements geomètrics que poden semblar freds i distants, la seva obra aconsegueix plantejar situacions poètiques i respostes emotives per part de l’espectador.

Haurem d’esperar fins a la inauguració de la Biennal de Venècia per contemplar les obres d’aquests dos artistes representants del Pavelló d’Andorra. Desitgem que tanta espera i hermetisme, finalment, ens pugui sorprendre.

A les imatges, a dalt Agustí Roqué i a sota Joan Xandri. (Fotos Fernando Galindo/Diari d’Andorra).


Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies