2 novembre 2013
Reportatges Sant Cugat del Vallès

ADNPlatform, més enllà de les boires

fina duran

Nascuda i generada des d’una galeria, cal remarcar el repte de la ubicació de la proposta, situada en un context nou, una àrea industrial de Sant Cugat del Vallès.

En un moment com l’actual es fa difícil sortir de la persistent boira de negativitat i pessimisme que envolta el món cultural. Si bé existeixen evidents raons per a la seva existència, també és ben cert que aquesta situació generalitzada genera fluxos paralitzants i bloquejadors. Per aquest motiu és especialment destacable la posada en marxa d’iniciatives com ara la creació d’ADNplatform. Nascuda i generada des d’una galeria que en el seu ADN manifesta la voluntat de crear una plataforma híbrida entre mediació comercial i aportació cultural.

Aquesta interessant novetat, creada en un context ben difícil, hauria de generar sinergies que resultin positives per a tot el sector. Tal com s’assegura al llibre Thinking about exhibitions, 1996, de R. Greenberg, B.W.Ferguson i S. Nairne: “Les exposicions són el lloc principal d’intercanvi en l’economia política de l’art, on es construeix, es manté i ocasionalment es desconstrueix la significació.” Un nou punt en què aquest intercanvi es realitza amb una mirada oberta i sense les urgències dels resultats a curt termini ha de ser possible que produeixi noves possibilitats que reverberin en el sector. I hauria de ser prou determinant per fer consolidar un projecte que es vol encaminar a la realització de noves propostes en diferents àmbits.

Hi ha diferents novetats a remarcar, per una banda s’entén com a plataforma i per aquest motiu no neix amb objectius de resultats, sinó que la seva mirada està posada a aconseguir la legitimització d’un projecte que possibiliti l’obertura de noves veus i noves mirades des de l’art i cap a l’art i la societat. Evidentment, la consolidació arribarà si s’assoleix el repte que aquestes noves propostes generin una activitat i una energia que afavoreixi la galeria que posa en marxa el projecte. Però el fet de no néixer sota un embolcall ja predeterminat, sinó que es plantegi com una proposta oberta que anirà creant les seves necessitats i els seus resultats i respostes és un repte nou que, en conseqüència, ha de produir noves energies i debats en l’àmbit expositiu.

Per altra banda possibilita l’experimentació curatorial amb una proposta que dóna peu a generar nous espais discursius. El plantejament neix amb la idea de fer possible la realització de propostes de comissaris, les quals a partir del mes de setembre seran escollides a través d’un concurs de selecció. Comissaris d’arreu podran ser els artífexs de la realització d’unes propostes, que possibilitin que es transmeti el missatge artístic a través de la creació de joves artistes que reflexionin sobre la vinculació entre art i societat.

També ofereix com a novetat la possibilitat d’una residència, sigui per als artistes o per als comissaris, un fet que determina ja un sistema de treball amb nombroses possibilitats i que ofereix un ventall d’experiències que poden donar noves visions al projecte.

Cal remarcar especialment el repte de la ubicació de la proposta; situada en un context nou, una àrea industrial de Sant Cugat del Vallès, s’implanta en un espai i una situació diferents, que impliquen que el visitant conceptualitzi una voluntat de conèixer el projecte i ho faci real amb un desplaçament cap a una zona industrial. Aquests són uns fets que situen l’experiència en un ritme diferent, tot unint indústria i cultura, perifèria i centralitat, creació i entorn, esforç i gratuïtat, la mirada deixa de focalitzar-se en un sol punt i esdevé oberta i receptora, tal com diu el plantejament de la proposta.

El projecte s’ha iniciat amb dues propostes que es poden veure fins al 30 de novembre. La primera, comissariada pel col·lectiu Azotea (Ane Agirre & Juan Canela), porta per títol Lo vell i lo nou, tot fent referència al nom de la pel·lícula de Serguei Einsenstein, en què es retrata la irrupció del model industrial i com la societat tracta d’adaptar-se a les noves condicions de vida. I ho fa amb obres d’artistes que reflexionen sobre les problemàtiques i conseqüències sorgides de les noves situacions laborals creades pel final d’aquesta indústria.

L’altre projecte presentat ens parla de Microaccions d’emergència; comissariat pel col·lectiu De Vuelta y Vuelta (Inés Jover & Clàudia Segura), es planteja com un cicle de tres exposicions que presenten microaccions que han tingut lloc en l’espai públic i que fan referència al comportament que s’hi adopta a partir de dos conceptes: l’actitud de l’artista davant la realitat i la utilització de l’espai públic com a lloc per reivindicar el desacord.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies