22 juny 2017
Exposicions Calldetenes

Abartium Galeria d’Art presenta part de la seva Col·lecció

annaïs miró

Eva Bekier va realitzar els seus estudis a l’Acadèmia de Dibuix i Pintura de Waldemar Dinermann, professor de l’Escola de Belles Arts de Milwaukee, i posteriorment a l’Acadèmia de Dibuix i Pintura de Jaume Sánchez, a Madrid, realitzant exposicions a diverses galeries de Varsòvia, Berlín, Amsterdam, Madrid i París. La creació artística d’Eva Bekier ha transitat per diferents espais en les últimes dècades encara que algunes de les seves característiques fonamentals, a les quals s’ha mantingut fidel, són l’entonació sempre lírica, el tractament exquisit de les superfícies i la gran importància concedida a la llum , el traç i el color. Hi ha una mica de música en les seves composicions, una cosa tan tènue com el so dels violins perquè potser, com Paul Klee, ella també es proposi treure de passeig a la línia. El color gris, que apareix en múltiples composicions de l’artista, és una referència als àmbits imprecisos de la son i el secret llenguatge de l’ànima, a més de a l’ambigua atmosfera on s’efectua la copulació dels amants, on al mateix temps tot és llum i tot foscor. (…) La crítica Agnieszka Gniotek estima que “Bekier se serveix d’una complicada tècnica, en la qual junta sobre el suport de cartolina pintura acrílica amb esbossos de pastís i, parcialment, amb llapis, en llocs ja coberts amb gruixudes capes de matèria plàstica. És una pintura espontània que s’alimenta d’emocions i està molt allunyada de les rigoroses geomètriques o de les deliberades construccions “. El professor Novel·la Wozniak, de l’Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia, manté que “la pintura de Bekier és molt íntima, creada per una persona d’una sensibilitat extraordinària, i dirigida a uns espectadors molt exigents”. Per la seva banda, el pintor Jaume Sánchez, que ha estat el seu professor durant la seva estada madrilenya, destaca “el seu gest fort i alhora tendre, embolicat en una dramàtica atmosfera”, rematant que “són forts els seus contrastos que semblen conduir-nos a aquesta llum que sorgeix en centelleigs apassionats, on la seva obra revifa esperança com el pont que enllaça la dicotomia entre el bé i el mal “. Després de la seva exposició a París el 2005, la seva obra va ser saludada per crítics i poetes amb elogis. J. Dantem va qualificar els quadres de la mostra com “treballs bells que invoquen els somnis i emocions”. Lluna Benemugi defineix la seva temàtica: “Els murs desgastats, les restes de pintura, la bellesa d’una ciutat degradada”, i s’atreveix a donar la més excelsa de les adjectivacions: “Poesia”. Martín Malkonian diu que Bekier “amb la seva bravura deixa empremtes d’ella mateixa en la seva pintura”. No obstant això, possiblement sigui la crítica d’art espanyola Amalia García Rubí la que més correctament ha penetrat en els intersticis de la personalitat vital i artística d’Eva Bekier com va deixar escrit fa alguns anys a les pàgines del diari “El Punt de les Arts”. Transcric les seves paraules: “Eva Bekier pinta des dels seus espais privats alimentant diàriament amb la sana impuresa dels seus colors: negre, blanc, gris dominants, algun blau, ocre o vermell, a cop de brotxa, de empastifat, de grattage, de instantani gest cal·ligràfic, de collage fins a completar els ritmes commovedorament dissonants dels seus quadres. Eva Bekier és, com ho fossin aquells que al seu dia van defensar la “brutalitat” de la pintura, una artista la reivindicació de l’espontani, de l’immediat i en conseqüència d’allò que brolla sense les interferències de la lògica del món, no està renyida amb la profunditat psíquica subjacent sota les capes epidèrmiques de la matèria. Deixar parlar a l’eina i al material va ser també una de les clàusules dubuffetianas, no importa si el resultat final és abstracte o figuratiu, al meu entendre qualificacions anodines, sinó si al llarg del procés de creació ha existit autenticitat expressiva que fet i fet connecti amb qui l’observa. El que en termes convencionals seria la “inspiració”, candent sens dubte en la major part de les pintures de Bekier “. (…)  Actualment Bekier treballa exclusivament sobre paper, utilitzant formats mitjans i petits, amb l’acrílic com a material pel seu ràpid assecat, projectant en les seves obres una mena de informalisme aliè a la matèria, que està confabulat per la barreja a parts iguals de la raó, l’emoció, el pensament i la poesia.” Carlos García-Osuna, escriptor, periodista i Crític d’Art. Editor de la revista Tendències del Mercat de l’Art. La seva obra forma part de la Col.lecció Abartium des de 2017. A l’espai 2, l’escultor de Ripoll, Eudald Alabau, presenta la seva obra  “Un racó del cosmos” resultes de la performance/happening que va realitzar en una darrera inauguració. A les sales 3 i 4, l’exposició  “L’art d’Eivissa a Catalunya” a l’habitual  “Col.lectiva Contemporània” amb els artistes seleccionats: Jesús Albarrán, Lina Andiñach, Bagaix (Pep Monerris), Adrian Cardona, Gustavo Eznarriaga, Júlia Fragua, Daniel Mari Planells, Gabriel Morera, Diego Picabea, Renato Steinmeyer, Josefina Torres y Vicente Torres Noguera. L’Abartium galería d’art és a la Ctra. Folgueroles km 4,5, de Calldetenes.

Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies