21 juny 2016
Opinió Barcelona

Com exposar en una galeria (11): “Ara és el moment”

fidel balaguer

No es un buen momento para tocarle los cojones a un artista de Barcelona”, amb aquesta frase, amb aquest suggeriment que forma part d’una obra de Víctor Jaenada, l’artista ens vol dir que aquest és el moment de deixar l’artista tranquil, de deixar-lo treballar, de no posar-lo més al mig de tots els debats, de totes les polèmiques, de no posar-li més traves. I que és el moment de conèixer-lo, sabent que és més fàcil reconèixer que conèixer, que és el moment de donar-li difusió, d’ensenyar-lo, de mirar-lo, de donar-li espai, de donar-li pàgines, de donar-li minuts, de donar-li facilitats, de donar-li suport, de dir-li que la seva obra és bona, que el seu treball serà reconegut, que el galerista el vol conèixer, que el museu li vol comprar una obra, que el crític li vol fer una entrevista, que participarà en una fira… Ara és el moment d’ensenyar els nostres artistes per TV3, TVE2, 8TV, per Catalunya Ràdio, per RAC1, pel diari Ara, per El Punt Avui, per La Vanguardia, per El Periodico… Ara és el moment d’explicar a tothom que aquí tenim artistes  molt bons, que les obres dels nostres artistes es poden penjar a qualsevol estand de qualsevol fira del món, i que això farà que els col·leccionistes de tot el món els descobreixin i els comprin obres per a les seves col·leccions. Així de fàcil, així de senzill. Ara és el moment de deixar el passat i crear el present, ara és el moment de fer tot això, només cal fer-ho, només cal posar-s’hi, només cal sumar, només cal tenir confiança, només cal creure en nosaltres, en els nostres artistes.

Qui  reflexiona i analitza el xoc cultural, des d’una perspectiva europea, entre el progrés i la tradició és el poeta polonès Adam Zagajewski, que ens diu a El País: “Una cosa és el debat d’idees entre artistes i filòsofs, un debat, una tensió, una febre que ha generat grans poemes, assajos, pintures, simfonies; d’una o altra manera seguim vivint-hi, encara que cada vegada en siguem menys conscients. I una altra cosa molt diferent és el que passa quan els polítics, els professionals, els funcionaris i els advocats, fins i tot els agents de policia i els seus informadors, tracten d’imposar una posició ideològica. El pas de les idees a l’acció en el món real és molt delicat, i aquí és on trobem la vella ferida europea –i no només europea–. És un tema perquè els grans escriptors meditin i dramatitzin.”

Un dels que estudia, medita i analitza el passat i el present per poder explicar el que està passant en aquest moment i al nostre país és Manuel Castell, que en el seu nou llibre De la crisi econòmica a la crisi política, ens diu: “L’essencial d’un sistema polític és que es correspongui amb la societat que ha de representar i governar. I quan la societat es transforma, no hi ha Constitució que valgui, ni bipartidisme que ho resisteixi.” Segons ell: “L’única estabilitat política és l’obertura de les institucions a la societat, a la participació i a la cultura de la negociació. No entre aparells, sinó entre persones i entre les institucions controlades pels ciutadans. Per això estem vivint un canvi d’època. Hem entrat en l’època en què, potser i malgrat la mala imatge de la política, podem apropiar-nos de nosaltres mateixos i decidir el nostre futur en comunitat i llibertat.”

Un altre que també reflexiona entre el passat i el present és el professor, assagista, historiador i crític alemany Benjamin H.D. Buchloh, que confessa a El País: “La crítica ha perdut totalment la seva funció. Els historiadors almenys ensenyen, contribueixen a la construcció de la memòria històrica dels estudiants. Un crític, en canvi, està dins el mercat, però sense poder exercir-hi cap influència. Puc escriure deu articles contra Jeff Koons i, tot i així, continuaria sent l’artista més venut.” I sentència: “El que ha passat és que la decisió sobre quan un objecte és important ha acabat a les mans del mercat. El mercat ha posat fi a la crítica.”

A la imatge, Víctor Jaenada. “No es un buen momento para tocarle los cojones a un artista de Barcelona”. 2013.  Bolígraf sobre paper i impressió. 60×12 cm.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies