27 desembre 2013
Opinió Barcelona

2013 “versus” 2014: Una radiografia del sector artístic

pilar parcerisas

L’any 2013 ha mostrat el rostre més cru de la crisi; és a dir, els seus resultats numèrics: llibreries, cinemes i galeries tancats, centres d’art que han desaparegut al territori i una involució inesperada. 

Estem davant d’un canvi de paradigma del model cultural i del seu sosteniment. El model públic s’ha enfonsat, el privat no ho pot mantenir tot, i el tan reclamat sistema mixt publicoprivat és una manera de caminar amb crosses, perquè les lleis no acompanyen que la cultura viatgi amb equipatge lleuger. La crisi ha craquelat tot el sistema cultural i el seu model, des de la governança dels grans equipaments fins al comportament del més petit empresari o autònom de la cultura. L’IVA del 21% per a la cultura ha fet visible la poca vista que tenen els governants de l’Estat espanyol. La professionalització no pot ser substituïda per l’amateurisme, el voluntarisme o l’intrusisme. 

Hem vist desaparèixer l’obra cultural i artística de les caixes, galeries com la Toni Tàpies, la històrica René Metràs, la de Carme Espinet, centres d’art com ara Tarragona, Can Xalant de Mataró, i, finalment, el canvi de model d’Arts Santa Mònica. Es constata un empobriment del territori i la pèrdua d’espais per a l’art contemporani. No hi ha ajudat la crisi interna de gestió de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), que ha abocat l’entitat als tribunals. A part d’aquests espais de crisi, la desaparició d’alguns artistes rellevants d’una generació relativament jove ha acabat de deprimir el sector artístic. Trobarem a faltar Pere Formiguera, Josep Uclés, Jordi Gumí, Toni Catany i Miquel Tàpies. Si bé aquests són fets no gaire agradables de recordar, n’hi ha hagut d’altres que han valgut la pena: l’exposició Dalí a París i al Reina Sofia continua situant Catalunya en primera posició internacional; les exposicions de Tàpies a la seva fundació i al MNAC han complert les expectatives d’un merescut homenatge pòstum, el Premi Nacional de Cultura a l’escultor Torres Monsó ha fet justícia a un artista i a una disciplina sovint oblidada; la Fundació Suñol s’ha consolidat com a espai de presentació d’artistes joves en el seu Nivell Zero, mentre que el centenari de Clavé, tot i els esforços que ha fet la Fundació Vila Casas, ha passat amb força discreció. 

Pel 2014 queden moltes assignatures pendents, però hi ha prioritats que no es poden obviar, com ara treballar pel reconeixement de l’estatut de l’artista i tenir una llei de mecenatge que ajudi a equilibrar el desastre d’haver deixat caure un sistema públic, sense coixí per al sector privat.

A la imatge, cues per veure l’exposició del Dalí al Museu Reina Sofía de M;adrid (Foto Joan Mañé Fort).

Etiquetes: · · · · · · · · · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies