"1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat" al CCCB

Del 25 octubre del 2016 al 19 març del 2017 el CCCB presenta 1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat. L’exposició investiga com s’han projectat, construït i imaginat els espais per al sexe en la nostra societat occidental des del segle XVIII fins als nostres dies. Mostra com l’arquitectura, perpetuant els models normatius de viure i relacionar-se, ha contribuït substancialment a crear els estereotips de gènere a la nostra societat patriarcal mitjançant una organització determinada de l’ús dels espais. Presenta alguns dels projectes que en aquest període de temps s’han distingit més en la subversió dels models tradicionals i postulant utopies de convivència sexual o espais-refugi «llibertins». Posa de manifest com la creació de certs parèntesis de resistència al que és normatiu neix sobretot de l’arquitectura informal i de l’apropiació de llocs. I defensa la necessitat de revisar per a la nostra contemporaneïtat la vigència i l’interès d’alguns dels projectes especulatius radicals presentats, que sembla que ens parlin directament des d’una distància, en alguns casos, de més de dos segles. Dibuixos i maquetes d’arquitectes, peces artístiques, instal·lacions, pel·lícules i documentals, llibres i altres materials estableixen unes relacions entre ells que són una invitació a considerar com es construeixen les sexualitats obeint uns codis culturals determinats, subjectes a normes corporals i discursives, i quin és l’espai del desig i del plaer a la nostra societat.La llibertat sexual d’avui molts la qualifiquen de liberalització sexual. Quin és el temps reservat avui al plaer sexual, quan els nostres dies estan repartits entre el temps per a la producció i el temps per al consum? El famós poeta llibertí John Wilmot, comte de Rochester, defensava que «la luxúria té alguna cosa de pura generositat».